El plan forma parte del Plan de Recuperación, Transformación y Resiliencia del Gobierno, al que irán destinados una parte destacable de los 140.000 millones de euros que España recibirá en los próximos seis años de los fondos de la UE destinados a la recuperación tras la pandemia de la COVID-19. El proyecto es también uno de los diez ejes estratégicos de la agenda España Digital 2025 presentada en julio de 2020 por el Gobierno.

La transformación digital de las pymes españolas se vertebrará a través del Plan de Digitalización de Pymes 2021-2025, que movilizará casi 5.000 millones de euros hasta 2023 con el fin de apoyar a las pequeñas y medianas empresas y a los autónomos a lo largo de su proceso de digitalización. El Gobierno calcula que podría implicar la digitalización de 1,5 millones de empresas y negocios.

Entre los y herramientas del Plan de Digitalización de Pymes destaca el programa Digital Toolkit (DTK). Este programa dispone de un presupuesto de 3.000 millones de euros en subvenciones, que se destinarán a que las pymes adquieran paquetes de digitalización ya existentes. Estos paquetes, denominados paquetes DTK, se han identificado hasta el momento en tres categorías.

• Marketing Digital: presencia digital, desarrollo de webs y aplicaciones, servicio de alojamiento, posicionamiento y canales de marketing digital, desarrollo de catálogos de productos, soluciones de gestión y análisis de clientes (CRM), etc.
• Comercio electrónico: capacidades de comercio electrónico, terminal de punto de venta, etc.
• Administración de empresa digital: sistemas de planificación de recursos empresariales (ERP), aplicaciones para la digitalización y automatización de procesos de negocios (contabilidad, gestión de inventarios, logística, etc.), factura electrónica, integración con la administración electrónica y firma digital, puesto de trabajo digital, soluciones de movilidad, fichaje digital y teletrabajo, entorno de colaboración, comunicación y videoconferencia, ofimática, almacenamiento y back-up, ciberseguridad, etc.

De la misma manera, las empresas que presenten expresión de interés podrán sugerir otros paquetes adicionales, o agregaciones a los mismos. Cada paquete DTK podrá modularse en tres niveles de complejidad: básico, medio y avanzado.

El Plan contempla también programas destinados a la formación de directivos y empleados de pymes, así como a la contratación de profesionales especializados en transformación digital.

El portal AceleraPyme se reformará para convertirlo en el hub de referencia nacional para ofrecer servicios de apoyo a la digitalización de pymes y autónomos. A través de este portal podrán acceder a paquetes de herramientas y servicios relativos a la sensibilización, el asesoramiento y el soporte a lo largo de todo el proceso de digitalización. Las empresas podrán acceder a AceleraPyme tanto desde una plataforma digital, como a través de una red de más de 100 oficinas distribuidas por toda la geografía española, en colaboración con Cámara de España.

La Manifestación de Interés está abierta a todas las pymes y autónomos, así como a sus asociaciones representativas, y también a todo tipo de actores implicados en el proceso de digitalización, privados y públicos, especialmente aquellos que puedan desempeñar funciones de agentes facilitadores y agentes digitalizadores. El Ministerio de Asuntos Económicos y Transformación Digital tiene especial interés en recabar propuestas de consorcios privados o público-privados que permitan desplegar proyectos que cuenten con gran escala y que tengan efectos en el conjunto del territorio.

El Gobierno ha identificado en principio dos grupos diferentes de beneficiarios, con el fin de adecuar los servicios de digitalización a las diferentes necesidades de las empresas. Por un lado, unas 145.000 pymes de entre 10 a 49 empleados, y por otra cerca de 1.100.000 microempresas (de uno a nueve empleados) y 1.600.000 trabajadores autónomos.

Para solicitar la ayuda, las empresas deberán realizar un autoexamen de Nivel de Madurez Digital con tal identificar los paquetes DTK más adecuados a cada una. Pymes y autónomos podrán realizar esta prueba a través de AceleraPyme. Solo podrán elegirse los paquetes DTK que resulten del autoexamen, con fin de garantizar la efectividad de las ayudas y que los paquetes se utilizan para paliar deficiencias y no para sustituir a servicios ya utilizados por la empresa. Para poder solicitar la ayuda también será necesario disponer de los requisitos para ser beneficiario conforme a la Ley General de Subvenciones.

El Gobierno ha hecho hincapié en que la transformación digital de las pymes no es solo un tema de financiación, sino que necesitarán asesoramiento y un acompañamiento experto durante todo el proceso.

El Plan de Digitalización de Pymes se basa en la colaboración entre los sectores público y privado. Para ello cuenta con la participación de los denominados Agentes Facilitadores, que estarían encuadrados en dos categorías: entidades de apoyo a las pymes ya existentes, (entidades locales, oficinas y centros de las Comunidades Autónomas, etc.) y los llamados promotores (entidades financieras, empresas de telecomunicaciones, etc.).

Les MDIs són consultes públiques que donen l’ocasió a les entitats interessades a obtenir finançament del NextGenerationEU perquè exposin els seus projectes en àmbits concrets de les línies d’inversió descrites en el Pla de Recuperació “Espanya Pot”. Aquestes consultes permetran a les administracions públiques definir millor els paràmetres de les convocatòries de selecció de projectes que es publicaran en els pròxims mesos.

La participació en una MDI no és una condició exigible de cara a l’accés al potencial finançament. No obstant això, és un instrument útil que permet aportar una visió més àmplia i plural perquè l’Administració tingui en compte la diversitat i característiques dels possibles projectes i línies d’actuació. També són una oportunitat per a les empreses, que podran identificar potencials requisits que el Govern podria incloure en les convocatòries quan aquestes es produeixin.

El procés de presentació de Manifestacions d’Interès segueix en marxa actualment, amb algunes ja tancades i altres que estan a punt de posar-se en funcionament. Les MDIs que es coneixen fins ara són:

Cadena de valor de l’hidrogen renovable (Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic). Per tal de localitzar projectes d’hidrogen renovable, el seu impacte en tota la cadena de valor i desenvolupament industrial i en l’ocupació, i conèixer el seu efecte transformador en l’economia, la descarbonització i la cohesió social i territorial. Convocatòria tancada el 19/12/20

 

Projectes solvents amb impacte en el repte demogràfic i la lluita contra el despoblament (Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic). Pretén identificar actors interessats a desenvolupar actuacions en matèries claus per al repte demogràfic, orientades als municipis de menys de 5.000 habitants. Convocatòria tancada el 22/12/20

 

Projectes tractors que modernitzin la indústria espanyola (Ministeri d’Indústria, Comerç i Turisme). Projectes centrats en innovació i digitalització en àmbits com eficiència energètica i noves fonts d’energia sostenible, economia circular, ecoinnovació, etc. Convocatòria tancada el 20/01/21

 

Mobilitat elèctrica: infraestructura de recàrrega, innovació i electrificació del parc mòbil (Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic). El Pla Nacional Integrat d’Energia i Clima (PNIEC) preveu arribar a una penetració de 5 milions de vehicles elèctrics el 2030, i L’Estratègia de Descarbonització a Llarg Termini analitza el desenvolupament i les oportunitats de la mobilitat elèctrica com a peça clau per assolir la neutralitat climàtica el 2050. Convocatòria tancada el 29/01/21

 

Connectivitat digital, impuls de la ciberseguretat i desplegament 5G (Ministeri d’Afers Econòmics i Transformació Digital). Per tal d’estendre la banda ampla de molt alta velocitat a tot el territori i avançar la cobertura de 5G, i d’impulsar la cohesió territorial i la transformació digital, en particular, en aquelles àrees geogràfiques on hi hagi fallada de mercat. Convocatòria tancada el 15/02/21

 

Comunitats energètiques locals (Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic) Projectes que contribueixin a la participació ciutadana en l’àmbit energètic, la generació distribuïda i el desenvolupament de comunitats energètiques locals. Convocatòria tancada el 26/02/21

 

Energia sostenible a les illes (Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic) Les illes, per les seves característiques, tenen un potencial per a la innovació en transició energètica amb solucions que puguin aplicar-se després a la Península. Convocatòria tancada el 26/02/21

 

Foment de l’economia circular a l’empresa (Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic) Projectes en el marc de l’Estratègia Espanyola d’Economia Circular, que conté 112 mesures que s’articulen al voltant de 8 eixos d’actuació per implementar accions en economia circular a Espanya. Convocatòria tancada el 26/02/21

 

Energies renovables (Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic).  Projectes enfocats a la descarbonització de l’economia, la integració de les energies renovables als sectors de consum energètic (residencial, industrial, serveis i agricultura), així com l’ús d’energies renovables tèrmiques i elèctriques. Convocatòria tancada el 26/02/21

 

Suport al transport sostenible i digital (Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana). En àmbits com la interoperabilitat en transport ferroviari de mercaderies, foment de la intermodalitat del transport, modernització de material ferroviari, etc. Tancament de la convocatòria el 3 de març (termini estès)

 

Flexibilitat del sistema energètic, infraestructura elèctrica i xarxes intel·ligents i desplegament de l’emmagatzematge energètic (Ministeri per a la Transició Ecològica i Repte Demogràfic).  Projectes enfocats al desenvolupament de l’emmagatzematge i serveis de flexibilitat, emprant eines com la digitalització de les xarxes, l’emmagatzematge i la gestió de la demanda. Convocatòria tancada el 26/02/21

 

Participació en un projecte europeu en l’àmbit de la microelectrònica i les tecnologies de comunicació sota el mecanisme IPCEI (Ministeri d’Indústria, Comerç i Turisme). El projecte té per objectiu dotar la UE de capacitats de disseny electrònic i desplegament de la propera generació de processadors de confiança i altres components electrònics necessaris per alimentar les infraestructures digitals, els sistemes basats en la intel·ligència artificial i les xarxes de comunicació. Convocatòria tancada el 18/03/21

 

Programa d’Impuls a la Rehabilitació d’Edificis Públics (PIREP) – dirigit a les entitats locals, comunitats i ciutats autònomes. Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana. Tancament de la convocatòria el 18 de març

 

Identificació de mecanismes per a la integració de la Intel·ligència Artificial en les cadenes de valor en el marc del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència (Ministeri d’Afers Econòmics i Transformació Digital). Tancament de la convocatòria el 2 d’abril.

 

Properes manifestacions d’interès previstes: Digitalització pimes, mobilitat i agenda urbana.

El proyecto aspira a convertirse en el primer PERTE que atraiga fondos del programa Next Generation EU.

El Gobierno ha anunciado la creación de una fábrica de baterías para coches eléctricos mediante un consorcio público-privado con Seat-Volkswagen e Iberdrola, que está abierto también a otras empresas. El proyecto sería uno de los primeros PERTE, Proyectos Estratégicos para la Recuperación y Transformación Económica, en optar a las ayudas del Fondo de Recuperación Europeo.

El proyecto, en palabras de la ministra de Industria, Comercio y Turismo, Reyes Maroto, “va a permitir desarrollar un conjunto de actuaciones que garanticen que existan en España las infraestructuras, instalaciones y mecanismos necesarios para fabricar de forma autónoma y competitiva un vehículo eléctrico conectado completo”.

La iniciativa tendría su correspondencia en la convocatoria de Manifestación de Interés que el Ministerio para la Transición Ecológica y el Reto Demográfico (MITECO) abrió en diciembre sobre “Movilidad eléctrica: infraestructura de recarga, innovación y electrificación del parque móvil en el marco del Plan de Recuperación, Transformación y Resiliencia”.

El mes pasado, el presidente de Seat, Wayne Griffiths, anunció los planes para un nuevo vehículo completamente eléctrico de la marca en la fábrica de Martorell. Para ello consideraba imprescindible la creación de una fábrica de baterías que, según Griffiths, debería servir no solo para la marca, sino para abastecer a todos los fabricantes de vehículos eléctricos en España.

La futura fábrica de baterías encajaría en el Plan de Inversiones y Reformas que el Gobierno presentará en Bruselas para para ser financiado con el Fondo de Recuperación-Next Generation EU, ya que se destinarían los recursos a reforzar la autonomía estratégica, la modernización, la descarbonización y digitalización del sector de la automoción en España. La autonomía industrial en un sector clave como las baterías es una parte esencial de este plan.

Los PERTE son una nueva figura de colaboración público-privada entre Administraciones Públicas, empresas y centros de investigación con la que se identificarán aquellos proyectos estructurales con gran capacidad de arrastre para el crecimiento, el empleo y la competitividad de la economía.

Los proyectos presentados todavía están en una fase inicial, ya que deben encajar en el Plan de Transformación, Recuperación y Resiliencia de la Economía Española, cuya versión definitiva aún no se conoce y deberá ser aprobado por la Comisión Europea. Además, antes del próximo 30 de marzo ha de formalizarse la creación del Registro estatal para los PERTE. Es en este registro donde deberán inscribirse todas las entidades, públicas o privadas, relacionadas con cada proyecto.

Respecto a su aprobación como tal, el Ministerio competente propondrá un proyecto para que sea un PERTE y el Consejo de Ministros deberá aprobarlo. En este caso, el Ministerio de Industria sería quién ha propuesto el PERTE y más adelante el Consejo de Ministros deberá tomar la decisión de aceptarlo.

Los detalles de este PERTE en concreto aún no se conocen. Por su naturaleza, pueden ser de dos tipos:

• Un proyecto único claramente definido en cuanto a objetivos y modalidad de ejecución.
• Un proyecto integrado, compuesto por un grupo de proyectos insertados en unaestructura, plan de trabajo o programas comunes que compartan objetivo y se basen en un enfoque sistémico coherente.

Los proyectos que aspiren a ser considerados PERTE deberán cumplir una serie de requisitos:

• Cada proyecto ha de venir acompañado de una memoria explicativa que identifique las medidas de apoyo y colaboración público-privadas proyectadas, así como los requisitos a cumplir por los interesados.
• Los Ministerios deberán elaborar en un mes una programación anual de los contratos necesarios para la puesta en marcha de estos proyectos.
• Estos proyectos podrán recibir anticipos de hasta el 50% para acelerar su ejecución.

La Comunidad de Madrid presentó un conjunto de 214 proyectos que aspiran a más de 22.000 millones de euros del Fondo de Recuperación Europeo. El paquete de proyectos se focaliza en una serie de inversiones relacionadas principalmente con la transición ecológica y transformación digital.

El Gobierno de la Comunidad de Madrid ha planteado al Gobierno español un total de 214 inversiones, enmarcadas en 28 reformas, para recibir 22.371 millones de euros del Fondo de Recuperación Europeo, destinado a impulsar la recuperación de económica provocada por la pandemia del coronavirus.

El 31,7% del número de proyectos y reformas del Plan de Madrid se enmarcan bajo el paraguas de la transición ecológica, mientras que un 27,2% son proyectos y reformas relacionados con la transformación digital. Aunque el volumen de fondos destinados a cada uno de estos ejes no se detalla, el Gobierno madrileño apuesta por la colaboración público-privada, con el fin de lograr un efecto multiplicador de las inversiones.

Los 22.371 millones de euros a los que aspira el plan de la Comunidad de Madrid representan el 32% de lo presupuestado en el Plan de Recuperación “España Puede” presentado por el Gobierno de España para el período 2021-2023 y un 15% de la cuantía total que el Mecanismo de Recuperación y Resiliencia de la UE pone a disposición de nuestro país entre 2021 y 2026.

El Plan de Recuperación de la Comunidad de Madrid consta de 214 proyectos inversiones y 28 reformas legales, enmarcadas en siete líneas estratégicas. La primera línea estratégica planteada es la Movilidad Sostenible, a la que irían destinados un 35% de los Fondos. En este apartado destacan proyectos como la renovación y ampliación del parque de transporte público, así como su automatización y digitalización y también la construcción de una nueva línea de metro.

El segundo apartado en importancia es la línea estratégica Economía productiva, competitiva, industrial e innovadora, que pretende movilizar un 23% del total de los fondos a los que aspira la Comunidad. En esta destaca la inversión en I+D para desarrollar nuevos polos tractores en la economía del dato y nuevos equipamientos culturales y turísticos.

La línea estratégica de Modelo avanzado de sostenibilidad es la tercera más importante en términos de recursos asignados (20% del total) y tiene como proyectos emblemáticos la construcción y rehabilitación de edificios públicos eficientemente energéticos y la reforma y mejora del ciclo del agua (alcantarillado, depuradoras, etc.) y de los residuos.

Otros proyectos destacados en diferentes ámbitos de actuación son la creación de tres campus para la Formación Profesional, la renovación de los equipos digitales en el ámbito educativo, reformas integrales en tres de los principales hospitales madrileños y la digitalización y modernización la red de oficinas de empleo.

De momento, el Plan de la Comunidad de Madrid no especifica los plazos temporales para la realización de los proyectos ni cita las empresas privadas que podrían participar en ellos.

Fins a un 37 % dels Fons de Recuperació destinats a superar la crisi de la COVID-19 estan relacionats amb la lluita contra el canvi climàtic, amb l’ambiciós objectiu d’aconseguir una reducció del 55 % de les emissions contaminants el 2030

 

La recuperació de l’economia després de la crisi provocada per la pandèmia de la COVID-19 serà, sens dubte, una recuperació verda. El Govern d’Espanya aplaudeix la recent resolució de la Comissió Europea d’apostar per l’objectiu més ambiciós dels dos que estaven sent considerats, la reducció del 50 % de les emissions contaminants per 2030. L’aposta europea per aquesta última xifra mostra la voluntat de la UE per anar més enllà dels acords de París i liderar la transició cap a una economia neutra en emissions de CO₂.

Aquesta política queda reflectida clarament en els Fons de Recuperació Europeus, vertebrats a través del programa Next Generation UE. Fins a un 37 % del pressupost de la UE i dels fons es destinarà a la lluita contra el canvi climàtic en totes les seves variants. La vicepresidenta i ministra per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, Teresa Ribera, ha qualificat aquesta decisió de «molt bona notícia» perquè posa de manifest que la transició ecològica «és un vector de creació d’ocupació, de modernització de la indústria, de resiliència, d’enfortiment de les nostres infraestructures i de les nostres ciutats».

A més de les partides directament relacionades amb el canvi climàtic, la majoria de despeses finançables tindran un component mediambiental i verd. L’acord assolit a la UE estableix clarament que totes les polítiques i programes europeus no només contribueixin a l’agenda climàtica, sinó que la integrin i la reforcin fent efectiu el principi de «no harm».

El Pacte Verd o Green Deal europeu (en terminologia que vol recordar el New Deal de Roosevelt dels anys 30 als EUA) vertebra la política mediambiental de la UE. Pretén mobilitzar un bilió d’euros durant deu anys per aconseguir una economia baixa en emissions de carboni. Els estats receptors dels Fons de Recuperació Europeus han de seguir les directrius d’aquest pla. La UE aprovarà pròximament una Llei europea del clima per dotar d’entitat jurídica el Green Deal.

El Pacte Verd es fonamenta en diversos pilars o línies d’actuació, entre altres:

La biodiversitat, element clau per a l’economia i l’alimentació mundial, és un dels eixos del Green Deal europeu. Es calcula que les collites mundials de blat, arròs i blat de moro disminueixen entre un 3 % i un 10 % amb cada grau d’escalfament del clima mundial sobre els nivells històrics. La protecció de la biodiversitat inclou mesures com ara:

• Crear zones protegides en com a mínim el 30 % del sòl d’Europa i el 30 % dels mars d’Europa
• Restaurar els ecosistemes danyats o degradats, amb accions com la reducció de fins a un 50 % de l’ús de pesticides
• Desbloquejar 20.000 milions d’euros anuals per a la biodiversitat, en accions públiques i privades
• Centrar-se en els tres sectors clau: construcció, agricultura i alimentació

L’estratègia europea anomenada De la granja a la taula està destinada a garantir una transició justa per als sectors agrícola i marítim, combatre el frau alimentari i reduir l’ús de plaguicides, d’adobs i d’antibiòtics, així com desenvolupar tècniques agrícoles i pesqueres innovadores. És important destacar que totes les importacions d’aliments de tercers països han de complir les normes mediambientals de la UE. 

Potser és el tema més important, tenint en compte que el 75 % de les emissions de carboni causants de l’efecte hivernacle a la UE provenen de la producció d’energia i que el 2017 només el 17 % de l’energia europea provenia de fonts d’energia renovable.

Per assolir l’ambiciós objectiu de reduir les emissions contaminants en un 55 % per a 2030, la UE proposa un seguit de mesures:

• Connectar i integrar de manera més eficient les fonts d’energia renovables a la xarxa, i interconnectar els sistemes energètics
• Fomentar les tecnologies innovadores i les infraestructures modernes
• Impulsar l’eficiència energètica i el disseny ecològic dels productes
• Descarbonitzar el sector del gas i fomentar la integració intel·ligent en tots els sectors
• Ajudar els països de la UE a combatre la pobresa energètica i a capacitar els consumidors
• Incrementar la cooperació transfronterera i regional amb l’objectiu de compartir millor les fonts d’energia neta 
• Promoure les normes i tecnologies energètiques de la UE a escala mundial
• Desenvolupar l’energia eòlica marina a Europa

S’articula al voltant de la Política Agrària Comuna (PAC) de la UE, que està destinada a unir tres objectius: la sostenibilitat econòmica, social i mediambiental. La reforma de la PAC ha quedat ajornada al gener del 2023 a causa de les negociacions entre el Parlament Europeu i el Consell de la UE. El Reglament de Transició aprovat mantindrà la major part de les polítiques actuals de la PAC, però ja introduirà algunes millores. Durant el 2021 la UE presentarà els seus plans per actualitzar l’estratègia forestal i l’objectiu de contaminació zero per protegir l’aigua, l’aire i el sòl. Ja s’han definit alguns objectius clars:

• Indústria sostenible
• La UE aposta per una política industrial basada en l’economia circular
• El desenvolupament de nous mercats per a productes climàticament neutres i circulars
• La descarbonització de sectors de gran consum d’energia, com l’acer i el ciment
• Una política de productes sostenibles basada en la reutilització i el reciclatge, que també afectarà els productes importats de tercers països. Per exemple, la Comissió proposarà que tots els envasos de la UE siguin reutilitzables el 2030

Com hem vist, la UE té un ambiciós projecte d’injecció d’un bilió d’euros en sostenibilitat i lluita contra el canvi climàtic en un període de deu anys. El pròxim pressupost a llarg termini cobrirà un període de set anys, de 2021 a 2027, amb fortes inversions en temes directament relacionats amb el medi ambient. La Comissió ha proposat consagrar el 25 % dels seus fons a l’acció climàtica i a la despesa mediambiental en múltiples programes. No obstant això, la UE ja adverteix que el pressupost comunitari, per si sol, «no és suficient per aturar el canvi climàtic ni per satisfer les enormes necessitats en matèria d’inversió a escala mundial». Així doncs, els estats membres i els agents privats «hauran de satisfer aquest dèficit».

Per garantir que cap país, sector econòmic o grup social es quedi endarrerit, la UE ha creat el Mecanisme per a una Transició Justa, que farà inversions per un valor mínim de 100 000 milions d’euros durant el període 2021-2027 amb fons del pressupost de la UE, cofinançament dels estats membres i contribucions d’InvestEU i del Banc Europeu d’Inversions (BEI). Extrapolat a un període de més de deu anys, el Mecanisme per a una Transició Justa mobilitzarà uns 143 000 milions d’euros.

España destina un tercio del Fondo de Recuperación de la UE a proyectos para impulsar la transformación digital de las empresas y la Administración y aumentar las competencias digitales

La transformación digital, uno de los retos más inmediatos de la economía mundial, es también uno de los ejes principales del programa Next Generation de la Unión Europea, y se llevará una buena parte de los 750.000 millones de euros destinados a paliar los efectos económicos de la pandemia causada por el Coronavirus.

Para España, estos fondos son una oportunidad para reducir la brecha digital con los países más avanzados de Europa. La transformación digital es la prioridad en la era post-covid hasta para un 90% de los empresarios a nivel mundial, según un estudio de Zogby Analitics.

España recibirá un total de 140.000 millones de euros de los fondos de recuperación de la UE, a través del Mecanismo de Recuperación y Resiliencia, de los cuales 71.000 millones serán transferencias directas y el resto se obtendrá en forma de préstamos. El Gobierno ya ha adelantado que dedicará a la transformación digital de la economía al menos un tercio de estas ayudas, una cifra que supera el porcentaje mínimo que la Comisión Europea exige a sus miembros para este apartado, que es del 20%.

En julio de 2020 el ejecutivo fijó sus prioridades digitales con la Agenda Digital 2025, que marca las líneas para lograr una conectividad digital en todo el territorio. Con este fin se destinarán 20.000 millones de euros a acciones concretas en una serie de ejes estratégicos, 15.000 de los cuales provendrán de los Fondos de Recuperación europeos. En los Presupuestos de 2021 el Ejecutivo marcó una inversión prevista para este año de 3.750 millones de euros para la Agenda España Digital, un 97% de los cuales provienen de los Fondos de Next Generation EU. Según La Moncloa, el presupuesto total del Ministerio de Asuntos Económicos y Transformación Digital alcanzará este año los 5.122 millones de euros, triplicando el del año anterior y poniendo así de manifiesto la magnitud del reto que el desarrollo digital del país supone en la actualidad.

El proyecto del gobierno recoge diez ejes de actuación para impulsar la digitalización del tejido productivo y de la sociedad en general. Hasta el momento se han presentado ya seis: en 2020 se aprobaron el Plan de Conectividad, la Estrategia de Impulso al 5G y la Estrategia Nacional de Inteligencia Artificial. El presidente del Gobierno, Pedro Sánchez, presentó recientemente otros tres: el Plan de Digitalización de las Administraciones Públicas 2021-2025, con un presupuesto de 2.600 millones de euros, el Plan de Digitalización de las Pymes 2021-2025, con un presupuesto de 4.656 millones de euros, y el Plan Nacional de Competencias Digitales, con 3.750 millones de euros. Sánchez concretó en su presentación  los ambiciosos objetivos del Gobierno: que al final del periodo el 80% de la población tenga competencias digitales, las pymes tengan un 25% de su volumen de negocio proveniente del comercio electrónico y que la mitad de los servicios públicos funcionen a través de aplicaciones móviles.

El Plan de Digitalización de las Pymes tiene como objetivo llegar a 1,5 millones de empresas, la mitad de este tipo de empresas que hay en España. Hasta un 80% de las entidades receptoras serían autónomos y microempresas. El Plan presentado por el Ejecutivo para la inversión de los Fondos de Recuperación Europeos consta de cinco ejes, con sus correspondientes herramientas:

• La digitalización básica para la pymes, con los programas Digital Toolkit, Bonos de Conectividad PYME, Protege tu Empresa y Acelera Pyme
• El apoyo a la Gestión del Cambio, con programas de formación para directivos, expertos en transformación y agentes del cambio
• La Innovación Disruptiva y el emprendimiento digital, con programas como la Innovación Disruptiva para la Transformación Digital en Pymes o el Programa de Apoyo a los centros de Innovación Digital (DIH)
• El Apoyo a la Digitalización sectorial, con programas específicos para Industria, Turismo y Comercio, y el eje de Coordinación, eficiencias y reforma, con medidas como la Red Integrada de capacidades de apoyo a las Pymes o el Sello Pyme Digital
• Además, el gobierno impulsará la innovación disruptiva, (Inteligencia Artificial, Internet de las cosas, Big Data) para aprovechar las oportunidades de la economía del dato mediante programas escalables que se desplegarán mediante la colaboración público-privada

El Plan de Digitalización de las Administraciones Públicas tiene previsto movilizar 2.600 millones de euros en los próximos tres años, de los cuales al menos 600 millones irán destinados a las Comunidades Autónomas y corporaciones locales, con el objetivo de desarrollar servicios públicos digitales en todo el territorio y garantizar la protección de los datos personales.

Más de 315 millones de euros se destinarán a la transformación digital de sectores estratégicos. Se impulsará así la transformación digital de la sanidad, el turismo, el sector agroalimentario, la movilidad o el comercio. También se fomentarán proyectos transnacionales, en línea con la agenda de política industrial España 2030.

El Plan Nacional de Competencias Digitales contará con un total de 3.750 millones de euros en los próximos tres años. Para impulsar las competencias digitales entre la ciudadanía el Ministerio cuenta con una inversión de 1.097 millones de euros, la gran mayoría de los cuales irán a parar al Plan Nacional de Competencias Digitales (913 millones de euros), que incluye dos programas específicos para el sector educativo, Educa Digital (155,6 millones) y Uni Digital (26 millones).

Respecto al impulso al 5G, la Estrategia de Impulso al 5G contará con 2.000 millones hasta 2025. La meta del Gobierno es alcanzar un 75% de la población con cobertura 5G, y cobertura total en infraestructuras como carreteras o aeropuertos.

La ciberseguridad recibirá más de 213 millones de euros, destinados tanto a empresas como a la ciudadanía en general. El gobierno tiene el propósito de convertir a nuestro país en un nodo internacional en el ámbito de la ciberseguridad, para lo que cuenta con el Instituto Nacional de Ciberseguridad (INCIBE). Además, quiere impulsar el ecosistema emprendedor español en el sector.

La Estrategia Nacional de Inteligencia Artificial aborda el despliegue de tecnologías disruptivas como la Inteligencia Artificial y la economía del dato, a las que se destinarán más de 330 millones de euros. Esa inversión servirá para desarrollar una serie de líneas concretas de actuación alrededor del desarrollo de algoritmos verdes, la supercomputación, el desarrollo de tecnologías de lenguaje natural o la creación de espacios compartidos de datos, entre otras muchas.

El Spain Audiovisual Hub, por ejemplo, recibirá 109 millones de euros, con el fin de convertir a España en una plataforma destacada a nivel internacional para la atracción de la producción, negocios e inversiones en el sector audiovisual. La ministra de Asuntos Económicos y Transformación Digital, Nadia Calviño, aseguró la pasada semana que en pocos días se dará a conocer el contenido de este plan, destinado a reforzar el papel de España como polo de atracción de inversiones en el sector audiovisual y plataforma europea de negocio, trabajo e inversión en este ámbito, así como en el de los videojuegos. 

Por último, y dentro de esta estrategia, se destinarán más de 15 millones de euros a los derechos digitales. El Gobierno considera que la transformación digital que necesita cualquier país debe ir acompañada de un debate acerca de la actualización de las protecciones legales vigentes ante un mundo digital. En este sentido, el Ministerio ha impulsado, mediante un grupo de expertos, la elaboración de una Carta de Derechos Digitales que será sometida a consulta pública próximamente.

Euskadi Next es el programa elaborado por el Gobierno vasco que recoge una serie de propuestas para canalizar las ayudas del Fondo de Recuperación Europeo hasta 2026. Un plan que según los expertos destaca por su detalle y concreción, además de ser más ambicioso que el plan elaborado por el Gobierno de España, “España Puede”, que solo contempla un horizonte de inversión hasta 2023. 

Está previsto que las Comunidades Autónomas en 2021 reciban un total de 18.793 millones de euros del Fondo de Recuperación Europeo, de los cuales 10.793 millones corresponden al Mecanismo de Recuperación y Resiliencia (MRR) canalizados a través de los Presupuestos Generales del Estado; y los otros 8.000 millones de euros restantes estarán disponibles a través del mecanismo europeo  REACT-EU. 

Con todo, las comunidades autónomas serán las encargadas de gestionar alrededor del 54% del total de los fondos de recuperación este año. 

Euskadi Next es el programa de inversiones para la recuperación, la transformación y la resiliencia del País Vasco que el Gobierno vasco, en coordinación con las tres Diputaciones Forales y los Ayuntamientos de las tres capitales vascas, ha trasladado al Ejecutivo para su consideración en el marco del destino de los 69.528 millones con los que se dota el MRR en España. 

Así las propuestas presentadas al Gobierno pretenden canalizar los fondos europeos hasta 2026. En este sentido, el País Vasco aspira a movilizar un total de 13.135 millones de euros en los próximos cinco años. 

Cabe destacar que ningún proyecto recibirá una financiación del 100% del Fondo de Recuperación Europeo, por lo que para llevar a cabo los proyectos las empresas deberán recurrir al uso de recursos propios, financiación adicional pública y la financiación bancaria o de los mercados de capitales. 

 

El programa se centra, principalmente, en la sostenibilidad. Tal es así que se propone destinar el 63% de los fondos europeos en este territorio a la transición ecológica, un porcentaje muy superior al del 37%, umbral fijado por la Comisión Europea y recogido en el Plan de Recuperación del Gobierno de España. 

En cambio, solo el 21% de las medidas irá destinado a la transformación digital. Una cifra ligeramente por encima del mínimo fijado por la Unión Europea, que es del 20%; aunque inferior a la meta nacional, que aspira a dirigirá a la digitalización el 33% de los fondos europeos. 

Además, en el documento se recoge un listado de 188 inversiones en ocho ámbitos estratégicos (el acceso a redes y la rehabilitación de viviendas; la movilidad sostenible; la digitalización y la innovación; la generación de energías renovables; la gestión de aguas; la salud y el cuidado de las personas; la economía circular; y el aprendizaje). También se destacan 16 Proyectos Estratégicos para la Recuperación y Transformación Económica (PERTE), que fomentan la colaboración público- privada para identificar proyectos singulares. Euskadi Next aporta una gran claridad acerca de los proyectos que el Gobierno vasco pretende llevar a cabo, especialmente en los ámbitos en los que las comunidades autónomas tienen competencias exclusivas.

¿Qué organismos gestionarán los recursos? 

El Gobierno vasco quiere gestionar los fondos directamente a través de cuatro Organismos Intermedios: el Gobierno vasco y las tres Diputaciones Forales. Aunque los Ayuntamientos también participarán, sobre todo en los PERTE y en las inversiones promovidas por la comunidad autónoma. 

Ventajas competitivas del País Vasco

El País Vasco destaca por tener una base de I+D mucho mayor que la del resto de España y por disponer de una larga tradición de apoyo a la competitividad con colaboración público- privada y de universidad- empresa, entre otras fortalezas. Todo ello, provoca que la región disponga de unas bases muy propicias para canalizar los fondos europeos ágilmente.  

En definitiva, Euskadi Next es un plan ejemplar por la agilidad, el desglose, la minuciosidad y la transparencia con la que han explicado para que se quieren usar los fondos en ese Comunidad Autónoma siguiendo las claves de sostenibilidad, digitalización y economía social. 

El Govern de Catalunya ha proposat 27 projectes emblemàtics emmarcats en cinc eixos d’actuació en el Next Generation Catalonia amb la finalitat d’obtenir i de canalitzar els recursos del Fons de Recuperació Europeu per al seu territori. 

Next Generation Catalonia és el pla que ha presentat el Govern de la Generalitat de Catalunya i que recull els 27 projectes emblemàtics catalans candidats a obtenir recursos del Fons de Recuperació Europeu (també conegut com Next Generation EU), l’instrument amb el qual la Unió Europea pretén fer front a la crisi desencadenada per la pandèmia del coronavirus. 

El pla autonòmic quantifica en 4.500 milions d’euros la despesa en els 27 projectes emblemàtics el 2021, fet que suposa el 16 % del total del Pla nacional de Recuperació, Transformació i Resiliència (PRTR) elaborat pel Govern d’Espanya. A més, Next Generation Catalonia estima en 41.500 milions d’euros el cost del conjunt d’aquests projectes.

Principals línies d’actuació 

Els 27 projectes han estat seleccionats per la Comissió per a l’Elaboració del Pla per a la Reactivació Econòmica i Protecció Social (CORECO) d’entre 542 propostes; i s’emmarquen en cinc eixos d’actuació. Aquests eixos posen el focus en una o en diverses de les 10 polítiques tractores exposades al PRTR. 

Les cinc principals línies d’actuació del Next Generation Catalonia són: l’economia per a la vida (cohesió social, sanitat i sector agroalimentari), la transició ecològica, la transformació digital, la societat del coneixement (formació, innovació i recerca) i el vector transversal (industrialització, turisme, comerç i serveis i infraestructures competitives). 

Principalment el pla se centra en els projectes per a la transició ecològica, un dels dos vectors de transformació del Fons de Recuperació Europeu. Per la seva banda, la transformació digital, el segon principal objectiu que persegueix el Next Generation EU, està integrada en molts dels projectes presentats en les diverses línies d’actuació. 

Per dur a terme aquests eixos d’actuació, cal destacar la creació de dos consorcis, que seran els encarregats d’impulsar projectes conjunts en els àmbits de sostenibilitat i de digitalització: el Consorci català per la sostenibilitat del territori i el Consorci català pels serveis de digitalització. 

A més, segons assenyalen des de Banc Sabadell, Next Generation Catalonia beneficia el sector de l’automoció a causa de la important inversió planejada en el vehicle elèctric i en bateries. 

Per tal de facilitar la gestió i l’execució dels fons que corresponen a Catalunya, el Govern ha aprovat un decret llei que permetrà la simplificació dels tràmits administratius mitjançant quatre àmbits: la contractació pública, la gestió pressupostària, les subvencions i les ajudes, els convenis i els consorcis, així com mesures per a la gestió estratègica dels recursos humans. 

En el Butlletí Oficial de l’Estat de 31 de desembre de 2020 es va publicar el Reial decret llei 36/2020, de 30 de desembre, pel qual s’aproven mesures urgents per a la modernització de l’Administració Pública i per a l’execució del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència (RD-llei 36/2020).

El RD-llei 36/2020 té com a objecte establir les disposicions generals necessàries per facilitar la programació, la pressupostació, la gestió i l’execució de les actuacions que es puguin finançar amb les ajudes europees, principalment les provinents del Fons de Recuperació Europeu.

Un dels punts a destacar és la regulació dels Projectes Estratègics per a la Recuperació i Transformació Econòmica (PERTE), com una nova figura de col·laboració publicoprivada per a l’execució de projectes. El PERTE pot consistir en un projecte únic i definit o en un projecte integrat, compost per un grup de projectes inserits en una estructura. I són projectes considerats estratègics que tindran una tramitació preferent d’urgència.

A més, el RD-llei 36/2020 també assenyala els criteris a considerar per a la declaración d’un PERTE. Amb tot, un projecte ha de: representar una important contribució al creixement econòmic, a l’ocupació, a la competitivitat industrial i a l’economia espanyola; permetre combinar coneixements, experiència, recursos financers i actors econòmics; ser innovador o comptar amb un valor afegit en termes d’R+D+I; afavorir la integració i el creixement de pimes, així com l’impuls d’entorns col·laboratius; contribuir a un o més objectius del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència; i ser important quantitativament o qualitativa.

Des de l’entrada en vigor del RD-llei 36/2020 i amb un termini de tres mesos, es posarà en funcionament el registre estatal d’entitats interessades en els PERTE, i que dependrà del Ministeri d’Hisenda, amb l’objectiu d’inscriure totes les entitats vinculades al desenvolupament d’un PERTE. El document també assenyala que la inscripció en el Registre podrà ser considerada com a requisit necessari per a ser beneficiari de subvencions.

El RD-llei 36/2020 regula les agrupacions com un instrument de col·laboració publicoprivada per a la presentació de sol·licituds a convocatòries d’ajuts per a activitats relacionades amb el Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència. Estableix que podran beneficiar-se de les subvencions les agrupacions de persones físiques o jurídiques, públiques o privades, sense personalitat jurídica.

A més, els participants de l’agrupació hauran de subscriure, prèviament a la formulació de la sol·licitud, un acord intern en què es reguli el seu funcionament, així com, que els membres hauran de tenir responsabilitat solidària i que es podran substituir o variar. Encara que cal destacar que l’agrupació no es podrà dissoldre fins que hagi transcorregut i finalitzat el termini de prescripció.

Així mateix, es destaca que l’execució del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, mitjançant contractes de concessió d’obres o de serveis subjectes a regulació harmonitzada, podrà ser adjudicada a una societat d’economia mixta, és a dir, en què concorri majoritàriament capital públic amb capital privat.

La tramitació de les sol·licituds s’ha de fer mitjançant les seus electròniques dels departaments ministerials i els organismes competents, els quals, a més, podrán difondre informació amb el propòsit d’incrementar la transparència i generar una major concurrència d’interessats.

La tramitació de les sol·licituds s’haurà de realitzar a través de les seus electròniques dels departaments ministerials i els organismes competents

En un inici, es va plantejar la creació d’un Portal de Finestreta Única de carácter informatiu per atendre les persones o les entitats interessades a participar en convocatòries derivades del Fons de Recuperació Europeu. Però, finalment, la iniciativa no va prosperar.

Un altre aspecte que s’ha de tenir en compte és que es creen cinc nous òrgans de governança per a la posada en marxa i el seguiment del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència. Les estructures són les següents:

• Comissió per a la Recuperació, Transformació i Resiliència. Estarà presidida pel president del Govern i hi participaran tots els ministeris, així com les secretaries
  d’Estat, amb una major vinculació a l’execució del Pla.
• Comitè Tècnic. Estarà compost per un màxim de 20 membres i s’encarregarà de donar suport tècnic i legal a la Comissió, entre altres funcions.
• Unitat de Seguiment del Pla de Recuperació a la Presidència de Govern. Aquest òrgan ha de proporcionar informació a president del Govern i dur a terme un seguiment del Pla.
• Fòrums i grups d’alt nivell dels principals sectors implicats. Comptaran amb la participació de departaments ministerials, representants del sector privat,
  agents socials, col·lectius i societat civil.
• Conferència Sectorial de Fons Europeus, amb les comunitats i ciutats autònomes. Estarà liderada per la ministra d’Hisenda.

A continuació, es destaquen les novetats normatives del Reglament 2020/2093, de 17 de desembre de 2020, pel qual s’estableix el marc financer plurianual per al período 2021-2027, publicat en el Diari Oficial de la Unió Europea.

Aquest Reglament aprova un MFP a llarg termini i focalitzat en la transició ecològica i la transformació digital per a tots els estats membres. A més, en aquest marc es recullen els límits màxims anuals de despeses que, al seu torn, han de ser respectats pel Parlament Europeu, el Consell Europeu i la Comissió Europea.

El Reglament aprova un marc financer plurianual focalitzat en la transició ecològica i la transformació digital

Així doncs, per al període 2021-2027 les quantitats són les següents: mercat únic, innovació i economia digital, 132.781 milions d’euros; cohesió, resiliència i valors,
377.768 milions d’euros; recursos naturals i medi ambient, 356.374 milions d’euros; migració i gestió de les fronteres, 22.671 milions d’euros; seguretat i defensa, 13.185 milions d’euros; veïnatge i la resta de món, 98.419 milions d’euros; i administración pública europea, 73.102 milions d’euros. De tota manera, es preveu que la Comissió Europea revisi i faci ajustos cada any sobre l’anualitat.

El MFP també preveu la disposició d’assignacions addicionals per a programes específics per al període 2022-2027, i que es distribueixen en els següents:

• Horitzó Europa
• Fons InvestEU
• EU4Health
• Erasmus+
• Europa Creativa
• Drets i Valors
• Fons per a la Gestió Integrada de les Fronteres

El reglament en qüestió també estableix la possibilitat de realitzar ajustos al MFP per als casos de mesures vinculades a la bona governança econòmica i al règim general de condicionalitat per a la protecció del pressupost de la UE, així com noves normes o programes de gestió compartida.

Així mateix, el MFP disposa, per una banda, la creació de nous instruments especials temàtics com, per exemple, el Fons Europeu d’Adaptació a la Globalització, la Reserva de Solidaritat i per a Ajudes d’Emergència i la reserva d’ajust al Brexit; i, d’altra banda, no temàtics, com l’Instrument de Marge Únic o l’Instrument de Flexibilitat.

Per acabar, cal destacar que en el reglament també es detalla que la Comissió Europea ha de presentar una proposta per al següent MFP abans de l’1 de juliol de 2025.

Recentment, s’han publicat en el Diari Oficial de la Unió Europea diversos reglaments comunitaris aprovats per a la posada en marxa del Fons de Recuperació Europeu.
L’objectiu de les ajudes és poder fer front a les conseqüències econòmiques produïdes per la pandèmia del coronavirus.

La posada en marxa d’aquest instrument implica novetats normatives, tant a escala europea com estatal. Així, recentment s’han publicat en el Diari Oficial de la UE diversos dels reglaments comunitaris aprovats. Un d’ells és el Reglament 2020/2094, de 14 de desembre de 2020, pel qual s’estableix l’Instrument de Recuperació de la UE després de la crisi de la COVID-19.

Aquest Reglament estableix que a través del Fons de Recuperació Europeu es finançaran les mesures necessàries per fer front a les conseqüències econòmiques adverses produïdes per la pandèmia o a les necessitats immediates de finançament per evitar un rebrot de la crisi en qüestió.

El Fons de Recuperació Europeu servirà per finançar les mesures necessàries per fer front als efectes econòmics produïts per la pandèmia de la COVID-19

En concret, servirà per restablir l’ocupació i la creació de nous llocs de treball; revitalitzar el potencial de creixement sostenible o d’ocupació; beneficiar les pimes i
donar suport a la inversió en activitats essencials per al reforç del creixement sostenible de la UE; investigar i innovar en resposta a la crisi; augmentar el nivell de preparació de la UE davant de situacions de crisi i permetre una resposta ràpida i efectiva davant emergències greus; garantir una transició justa cap a una economía neutra des del punt de vista climàtic, i fer front a l’impacte en el sector de l’agricultura i del desenvolupament rural.

Aquestes mesures s’aplicaran en el marc de diversos programes específics de la UE, com són: REACT-EU, RescEU, Horitzó Europa, Fons de Transició Justa (FTJ), Desenvolupament Rural, InvestEU. A més, cada un d’aquests programes ja té assignat el seu pressupost, de l’import total de 750.000 milions d’euros. També cal destacar que abans del 31 d’octubre de 2022, la Comissió Europea haurà de reportar al Consell Europeu un informe amb el detall dels progressos que es realitzen amb l’aplicació de les ajudes europees.

Les mesures s’aplicaran en el marc de diversos programes específics de la Unió Europea

Perquè es puguin comprometre els fons europeus cal l’aprovació definitiva dels reglaments específics de cada un d’aquests programes, i es preveu que l’acceptació es dugui a terme durant el primer semestre de 2021. De tota manera, ja es treballa perquè els fons es puguin començar a distribuir al més aviat possible.

El sector de la construcció serà un dels més beneficiats pel Fons de Recuperació Europeu. L’habitatge rebrà un total de 2.253 milions d’euros, dels quals 1.651 milions provenen de les ajudes comunitàries, xifra que representa el pressupost més gran de la història.

Amb l’objectiu de reparar els danys econòmics i socials provocats per la pandèmia del coronavirus, la Unió Europea (UE) va aconseguir aprovar el mes de juliol passat el Fons de Recuperació Europeu, un paquet financer que puja a 750.000 milions d’euros.

A causa del gran impacte que ha tingut la COVID-19 a Espanya, el nostre país en serà un dels grans beneficiaris, ja que rebrà 140.000 milions d’euros, dels quals 72.700 milions arribaran en forma de transferències (ajudes directes). En aquest sentit, el 70% han de ser compromesos mitjançant diferents projectes entre 2021 i 2022. Així, el Govern pretén mobilitzar aquesta quantitat en els tres anys vinents. 

Tal com es reflecteix en els Pressupostos generals de l’Estat de 2021, que ja incorporen part d’aquestes ajudes europees, en concret 27.436 milions d’euros, el sector de la construcció rebrà un total de 6.347 milions d’euros per a programes de rehabilitació d’habitatges en termes energètics, així com per al manteniment i la realització de noves infraestructures. Especialment, la partida d’habitatge obtindrà l’any que ve el pressupost més gran de la història, és a dir, 2.253 milions d’euros, una xifra que comporta un augment de gairebé un 368% respecte a la quantitat destinada el 2020. D’aquesta quantia, 1.651 milions d’euros provenen de les ajudes comunitàries.

El Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana (MITMA), competent en la matèria, preveu destinar el pressupost a l’accés a l’habitatge per part dels joves i dels col·lectius vulnerables, a l’ampliació del parc públic d’habitatges assequibles de lloguer social i al foment de la rehabilitació. Precisament, aquest últim s’emmarca en l’objectiu establert per la UE d’assolir la neutralitat climàtica el 2050, ja que a Europa els edificis són responsables del 40% del consum d’energia total i del 36% de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle generats durant la construcció, la utilització, la renovació i la demolició de l’edificació.

La partida més gran correspon als programes de rehabilitació, amb un import de 1.620 milions d’euros provinents dels fons europeus. D’una banda, d’aquesta quantia es destinaran 70 milions d’euros per a la rehabilitació sostenible i digital d’edificis públics i, d’altra banda, 1.550 milions d’euros per a programes de rehabilitació per a la recuperació econòmica i social que es desenvoluparan a través de les comunitats autònomes. Des de Banc Sabadell consideren que “la realització d’aquest tipus d’actuacions tindria un impacte positiu en termes econòmics i d’ocupació i podria beneficiar altes capes de la població”. 

Els projectes en matèria de rehabilitació s’inclouen en l’aposta tant de la UE com del Govern per la transició ecològica, un dels dos vectors de transformació del Fons de Recuperació Europeu i que representa el 37% del total de les ajudes europees. Amb tot, es preveu que durant els tres anys pròxims es rehabilitaran més de 500.000 habitatges amb l’objectiu de fer-los més eficients des del punt de vista energètic. En aquest escenari, el Pla nacional integrat d’energia i clima (PNIEC) d’Espanya proporciona el marc director del Pla de recuperació, transformació i resiliència d’Espanya, a través del qual l’Executiu nacional preveu renovar 1,2 milions d’habitatges en els 10 anys vinents, amb el focus en l’envolupant tèrmica dels edificis.

En l’àmbit de les infraestructures i dels ecosistemes resilients, la inversió total prevista és d’11.527 milions d’euros, un import que dobla l’estimació de 2020. En aquest cas, aquestes inversions es canalitzaran a través de dos departaments ministerials: el Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana (MITMA), que disposarà de 8.030 milions d’euros, i el Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, que comptarà amb 3.182 milions d’euros.

Entre les actuacions principals en infraestructures, es preveu el condicionament i la millora de carreteres, la construcció de variants i l’execució de circumval·lacions, així com la realització de projectes que potenciïn les connexions amb ports i aeroports. A més a més, es pretén renovar la xarxa ferroviària de rodalies, completar la xarxa ferroviària d’alta velocitat i millorar el transport ferroviari de mercaderies. 

L’Associació d’Empreses Constructores i Concessionàries d’Infraestructures (SEOPAN) i l’Associació Espanyola d’Empreses d’Enginyeria, Consultoria i Serveis Tecnològics (TECNIBERIA), les patronals del sector, han proposat el desenvolupament de 2.277 actuacions elegibles pels fons europeus agrupades en 11 macroprojectes tractors i que aglutinen una inversió total de 100.428 milions d’euros, dels quals estimen que només el 12,7% es podrien finançar mitjançant els fons europeus (12.754 milions d’euros). En canvi, la resta, un 87,3%, es finançaria mitjançant capital privat. En la mateixa línia, la Confederació Espanyola d’Organitzacions Empresarials (CEOE) ha presentat 21 iniciatives estratègiques per a la recuperació i la transformació de l’economia espanyola. A més a més, també advoca per la necessitat de la col·laboració publicoprivada, amb l’objectiu de multiplicar l’efecte dels fons europeus i de poder tirar endavant totes aquestes actuacions.

És per això que el Govern ja treballa en el Pla d’inversions i reformes 2020-2022, amb el qual pretén mobilitzar 2.000 milions d’euros. Una part d’aquesta quantia pot provenir dels fons europeus, però també requerirà el suport de la inversió privada. 

La digitalització és el segon vector de transformació del Fons de Recuperació Europeu. En aquest sentit, Espanya preveu destinar el 33% dels fons europeus a aquesta tasca, un percentatge superior al del 20% fixat per la Comissió Europea.

A més a més, la transformació digital també es tindrà en compte en el sector de la construcció, per exemple, a través de la incorporació de tecnologia de modelatge digital o mitjançant les edificacions intel·ligents per millorar l’eficiència ambiental.

Segons destaquen des de Banc Sabadell, “especialment les pimes haurien d’aprofitar els fons europeus destinats a la digitalització en un context en què el sector de la construcció a Espanya és molt poc tecnològic”.