A finals del 2021, el Govern va posar en mans de les comunitats autònomes 11.151 milions d’euros corresponents al fons europeu Next Generation EU. Els executius regionals i, en menor mesura, els ajuntaments, estan adjudicant aquests diners per mitjà de convocatòries, licitacions, subvencions i ajuts. Des del Govern s’ha demanat a les comunitats autònomes que intensifiquin la cooperació per desplegar les inversions i les reformes del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència (PRTR) i així poder-ne maximitzar l’impacte a tot el territori nacional.

Els criteris generals de repartiment i d’execució s’han fixat al llarg dels darrers mesos mitjançant diferents conferències sectorials celebrades entre els ministeris i les comunitats autònomes.

Espanya rebrà del fons europeu Next Generation EU un total de 140.000 milions d’euros. De moment, el Govern ja va rebre a finals de l’any passat un primer pagament de 10.000 milions d’euros per a ajudes directes, als quals es van sumar 9.000 milions d’euros més en concepte de bestreta que es van ingressar uns mesos abans.

A 31 de desembre de 2021, Andalusia va ser l’autonomia que havia rebut més diners dels fons europeus, amb 1.916 milions d’euros; seguida de Catalunya, amb 1.579 milions; i de la Comunitat de Madrid, amb 1.213 milions.

Amb vista al 2022, el Govern va presentar un document que recull les prioritats en relació amb el repartiment dels fons europeus per al primer semestre de l’any. En total, està previst distribuir durant aquests sis mesos 2.731 milions d’euros més. I novament, Andalusia serà la que més diners rebi, amb 525 milions d’euros; seguida de Catalunya, amb 414 milions; i de la Comunitat de Madrid, amb 288 milions.

Pot interessar-te: Les dates clau del fons europeu Next Generation EU

Encara que la selecció dels projectes que poden accedir als ajuts europeus per part de les comunitats autònomes es basa en els criteris recollits a les conferències sectorials, la manera de distribuir la informació per captar l’interès de les empreses i de la societat es fa mitjançant convocatòries, licitacions, subvencions i ajudes.

Pot interessar-te: Banc Sabadell t’ajuda a descobrir les claus del fons europeu Next Generation EU

El març del 2022, el Govern va anunciar dos traspassos de fons a les comunitats autònomes. El primer, de 155 milions d’euros, té com a objectiu avançar en el desenvolupament de tres iniciatives del Programa d’Universalització d’Infraestructures Digitals per a la Cohesió (UNICO): ÚNICO-Indústria i Empreses, ÚNICO-Bo Social i ÚNICO-Edificis. Amb aquests diners es publicaran convocatòries per reforçar l’accés a la connectivitat i per millorar les connexions de banda ampla ultraràpida a les àrees de concentració d’empreses. El segon dels traspassos, dotat amb 170 milions d’euros, promourà el finançament de projectes d’eficiència energètica i economia circular en empreses turístiques.

Al costat de les convocatòries que publiquen els governs regionals i els ajuntaments, cal destacar també les manifestacions d’interès (MDI) que han donat a conèixer els darrers mesos diferents ministeris per calibrar l’interès real de les empreses i de la pròpia Administració per participar en futurs projectes.

Comptar amb l’assessorament professional que ofereixen els bancs és clau per sol·licitar els ajuts europeus. Entitats com Banc Sabadell ajuden les pimes i els autònoms a identificar les ajudes europees que millor s’ajusten al seu negoci i els acompanyen en tot el procés per accedir-hi.

Vols que un expert t’aconselli sense cap mena de compromís sobre què convé més a la teva empresa? Deixa’t assessorar per un especialista.

La internacionalització és una estratègia fonamental de creixement. Per a les companyies, fer negocis a l’exterior, en un món globalitzat com ara, és gairebé una obligació. Sortir a l’estranger per a una petita i mitjana empresa (pime) comporta grans avantatges però també reptes importants. Accedir a finançament n’és un. El fons europeu Next Generation EU esdevé clau perquè aquest tipus d’entitats puguin internacionalitzar-se.

Segons una enquesta recent de la consultora Eleven Markets, un 45 % de les pimes espanyoles afirmen que un negoci internacional és molt més rendible que un que només opera nacionalment, i un 64 % manifesten la seva intenció d’internacionalitzar-se. Tot i això, el 56 % de les empreses enquestades reconeixen que es troben limitades per la manca de finançament, i l’eina més demandada pel que fa a finances són els crèdits bancaris.

Pot interessar-te: Banc Sabadell t’ajuda a descobrir les claus del fons europeu Next Generation EU

Les institucions ofereixen ajuda perquè les pimes puguin afrontar amb solvència la seva sortida a l’exterior i els fons europeus s’han convertit en la injecció de capital més gran en aquest sentit. Aquests ajuts europeus es canalitzen principalment mitjançant l’Institut Espanyol de Comerç Exterior (ICEX) i el seu programa ICEX Next, l’objectiu del qual és introduir i consolidar la cultura exportadora a la pime espanyola perquè aquesta passi a formar part de la seva estratègia empresarial.

El programa ICEX Next concedeix subvencions a les pimes espanyoles que compten amb un projecte competitiu i els proporciona ajuda i assessorament en totes les fases de la seva expansió internacional. També facilita la revisió de l’estratègia d’aquelles que hagin resultat afectades per canvis en les condicions dels seus mercats habituals.

Les empreses amb potencial exportador que vulguin accedir als fons europeus per iniciar, consolidar o reorientar la seva estratègia internacional han de reunir els requisits següents:

• Ser una pime.

• Tenir productes o serveis propis que puguin ser comercialitzables internacionalment i comptar amb marca pròpia. En el cas de les empreses de serveis, aquests s’han de prestar a l’exterior.

• No ser filial comercial o productiva d’una empresa estrangera.

• Comptar amb una facturació superior als 200.000 euros, exceptuant-ne les startups de base tecnològica de recent creació.

• Disposar dels mitjans personals i materials mínims per abordar-ne el seu creixement fora, en particular comptar amb una persona responsable del projecte internacional i disposar d’una pàgina web pròpia.

• No haver participat en programes d’iniciació d’ICEX (Pla d’Iniciació a la Promoció Exterior -PIPE- o ICEX Next), ni tenir impagaments amb ICEX.

La presentació de les sol·licituds es realitza de forma electrònica mitjançant la plataforma de gestió online ICEX Next. Els sol·licitants han d’emplenar el formulari de Sol·licitud d’Ajuda ICEX Next que inclou:

• Informació d’identificació de l’empresa.
• Informació de l’activitat.
• Aspectes econòmics i financers.
• Informació sobre el projecte internacional.
• Balanç i compte de resultats dels tres darrers anys, i estats financers proper per als propers dos anys.
• Organigrama nominatiu.

Un cop la pime hagi completat el registre i aportat la documentació requerida, tindrà lloc l’avaluació del comitè i, finalment, l’entrada al programa.

Cal tenir en compte molts aspectes abans d’iniciar el procés d’internacionalització. La majoria de les empreses que fracassen ho fan perquè no fan els passos adequats; ja sigui per no saber com fer una bona anàlisi interna de la situació de la qual parteix el negoci, destinar recursos a mercats desfavorables o escollir un mal canal de venda. Expandir un negoci pot resultar complicat si no es compta amb els recursos i l’assessorament necessaris.

De la mateixa manera, la sol·licitud d’aquests ajuts també té uns requeriments que cal tenir en compte, tant al punt previ a la petició com al llarg de tot el procés. Per això, fer-ho de bracet d’un especialista sempre és una garantia d’èxit.

Per tant, és clau disposar de l’acompanyament professional d’un gestor com el de l’entitat bancària, que informarà directament sobre els ajuts i serveis addicionals que el banc posa a disposició de les empreses per facilitar tot el procés burocràtic i la posada en marxa del projecte en el mercat internacional.

Vols que un expert t’aconselli sense cap mena de compromís sobre què convé més a la teva empresa? Deixa’t assessorar per un especialista.

Fins a maig de 2022, diferents ministeris havien llançat un total de 31 manifestacions d’interès (MDI). El seu objectiu ha estat identificar els projectes més rellevants per ser finançats amb els diners procedents del fons europeu Next Generation EU, dins del marc del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència (PRTR).

Són un instrument que identifica àrees d’interès per als quatre eixos sobre els quals gira el repartiment dels fons europeus (transició ecològica, transformació digital, polítiques de cohesió social i territorials i mesures en pro de la igualtat de gènere). Des d’un punt de vista formal, les MDI són consultes públiques no vinculants. A més, permeten calibrar l’interès de les empreses que poden voler participar en cada projecte, els objectius, la justificació del seu efecte tractor i el seu impacte estimat sobre l’economia.

De les 31 MDI que s’han publicat i de les quals 30 ja estan tancades, 25 van estar obertes a tot tipus de participants, quatre van tenir com a focus les administracions públiques (ajuntaments i comunitats autònomes) i una es va centrar en el tercer sector.

L’única MDI que roman oberta fins al 14 de maig de 2022 i ha estat llançada pel Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic està centrada en la promoció de nous models de negoci a l’àmbit de l’energia a les Balears. Amb la missió d’abordar la transició energètica en aquesta regió, es pretén identificar projectes que permetin eliminar les barreres que frenen una penetració més gran de les energies renovables i oferir respostes a les necessitats concretes del sistema energètic insular.

Pot interessar-te: Com accedir al fons europeu Next Generation

Entre les MDI que van tenir més concurrència, cal destacar:

• MDI sobre el foment de l’economia circular a l’àmbit de l’empresa. Promoguda pel Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic el primer trimestre del 2021, va tenir com a principal objectiu recopilar informació per impulsar de manera eficient el desplegament de les mesures sobre l’economia circular a les companyies. Pretenia identificar l’interès i l’estat del mercat al voltant de projectes en aquesta matèria, així com els aspectes més rellevants dels projectes i les actuacions esmentats. Es van presentar un total de 1.224 projectes.
• MDI sobre zones de baixes emissions i transformació del transport urbà i metropolità. Llançada pel Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana al febrer de 2021. Dirigida específicament a comunitats autònomes i ajuntaments de més de 50.000 habitants, el seu objectiu era identificar projectes viables orientats a la descarbonització de la mobilitat urbana i la millora de la qualitat de l’aire, així com a l’increment de la sostenibilitat i la digitalització del transport de viatgers i mercaderies. Es van presentar un total de 810 projectes.
• MDI sobre infraestructures elèctriques, promoció de xarxes intel·ligents i desplegament de l’emmagatzematge energètic. Va ser llançada pel Ministeri d’Afers Econòmics i Transformació Digital el gener del 2021 i va aconseguir rebre 517 propostes. La majoria es va centrar en l’emmagatzematge energètic, el desenvolupament de nous models de negoci en transició energètica, la gestió de la demanda elèctrica i la digitalització de les xarxes.
• MDI sobre la integració de la intel·ligència artificial (IA) a les cadenes de valor. Va ser llançada el març de 2021 pel Ministeri d’Afers Econòmics i Transformació Digital i tenia com a focus ajudar l’Administració en la definició de les línies estratègiques dels plans dedicats al desenvolupament de la IA a les cadenes de valor. Es van rebre 457 propostes que sumaven projectes que superaven els 1.500 milions d’euros.
• MDI sobre l’enfortiment de les capacitats de ciberseguretat de les petites i mitjanes empreses (pimes) i l’impuls a la indústria del sector. Va ser llançada al gener de 2021 pel Ministeri d’Afers Econòmics i Transformació Digital. La seva missió era donar visibilitat a projectes d’enfortiment de la ciberseguretat de les pimes. Aquesta MDI és especialment rellevant perquè inclou com a un dels seus eixos l’aposta pel desplegament del 5G, que és un dels elements clau de l’Agenda Espanya Digital 2025. Es va aconseguir atraure un total de 325 projectes.

Tant en la sol·licitud d’assessorament sobre els projectes vinculats al fons europeu Next Generation EU com en relació a l’accés al finançament, les empreses poden recórrer al suport del sector bancari, que exercirà un paper clau per cofinançar les inversions, canalitzar els ajuts i exercir un efecte amplificador.

Pot interessar-te: Banc Sabadell t’ajuda a descobrir les claus del fons europeu Next Generation EU

Per poder participar en una MDI cal emplenar un formulari oficial i enviar-lo al ministeri que l’ha llençada. A més de les dades personals, en el document s’ha d’especificar la informació i els objectius del projecte que es proposa, el seu encaix dins la MDI, el pressupost necessari, la col·laboració publicoprivada i el percentatge de cofinançament que necessita. Després de tancar-se la MDI, l’Administració estudia cada projecte per avaluar-ne la idoneïtat i, en cas de resultar aprovat, el seu ajustament pressupostari.

Un cop analitzada tota la informació, el Govern llança una convocatòria oficial per ajudar les entitats i les empreses a finançar els projectes. Aquelles organitzacions que ho aconsegueixin formaran part dels projectes inclosos dins del PRTR. Aquests seran monitorats oficialment cada sis mesos, ja que l’Executiu ha de remetre a la Comissió Europea informació de seguiment sobre la consecució dels objectius a què se supedita l’arribada dels fons europeus.

Vols que un expert t’aconselli sense cap mena de compromís sobre quin li convé més a la teva empresa? Deixa’t assessorar per un especialista.

La transformació digital és una de les claus del fons europeu Next Generation EU a Espanya, aglutinant el 33 % dels recursos que es rebran. Actualment, hi ha diverses convocatòries obertes sobre la digitalització per a les petites i mitjanes empreses (pimes). Quins són i com accedir als fons europeus per a la digitalització?

El Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència (PRTR) espanyol inclou un component centrat en l’impuls a les pimes. Està focalitzat en l’emprenedoria, el creixement de les empreses, la seva digitalització i innovació, el suport al comerç i la internacionalització. Té una dotació de 4.894 milions d’euros. Dins de la digitalització, el pla principal és el Programa Kit Digital, que pretén modernitzar el teixit productiu nacional. El pressupost és de 3.067 milions d’euros.

De moment, ja s’han donat a conèixer les primeres ajudes d’aquest programa que sumen 500 milions d’euros i que es distribuiran a través de bons Kit Digital de 12.000 euros, amb què les pimes poden adquirir solucions de digitalització per a la seva presència a Internet, la gestió de les xarxes socials, el comerç electrònic i la gestió de clients, o per afavorir que tinguin comunicacions més segures i protegides.

A més d’aquest programa, fa uns mesos, el Ministeri d’Afers Econòmics i Transformació Digital va posar en marxa Accelera Pime, amb una dotació pressupostària de més de 4.000 milions d’euros. Aquest programa compta amb tres principals àmbits d’actuació: la plataforma web Accelera Pime, una xarxa d’oficines i diversos serveis de suport i assessorament. A través de qualsevol d’aquestes vies, una companyia pot mesurar el nivell de digitalització per mitjà d’un test d’autodiagnòstic com a pas previ per acollir-se a Kit Digital.

Pot interessar-te: Com accedir al fons europeu Next Generation

Qualsevol pime o autònom que vulgui sol·licitar el bo Kit Digital ha de fer el següent:

• Escollir entre una o diverses de les solucions de digitalització del Programa Kit Digital, d’acord amb les convocatòries i els ajuts publicats.
• Sol·licitar l’ajut corresponent a la seu electrònica de Red.es.
• Accedir al catàleg d’agents digitalitzadors adherits a Accelera Pime i seleccionar aquell amb què es vol desenvolupar les solucions digitals. Els agents digitalitzadors són empreses que ofereixen les solucions i els serveis tecnològics que necessiten les pimes i els autònoms beneficiaris del Programa Kit Digital per avançar en la digitalització.
• Posar-se en contacte amb l’agent digitalitzador seleccionat i subscriure un acord de prestació de solucions de digitalització.

Pot interessar-te: Banc Sabadell t’ajuda a descobrir les claus del fons europeu Next Generation EU

Qualsevol empresa o autònom pot optar a rebre els ajuts del fons europeu Next Generation EU. Per això és fonamental identificar els terminis de les convocatòries i revisar els requisits que cal complir. Comptar amb l’ajuda d’un professional com ara el gestor del banc és clau, ja que podrà estudiar cada cas i guiar durant tot el procés de sol·licitud.

Perquè una empresa o un autònom pugui presentar-se a una convocatòria per accedir als fons europeus ha de lliurar formalment la següent informació:

• Dades financeres claus sobre l’entitat.
• Un resum històric de la seva trajectòria i evolució.
• Definir amb claredat la seva activitat i el públic objectiu a què dirigeix els seus serveis.
• Quin pes té la innovació i els quatre eixos transversals del PRTR.
• Informació sobre l’equip humà.

En cas d’una licitació, tota empresa que vulgui presentar-se ha de tenir preparats, almenys, dos documents:

• El document europeu únic de contractació (DEUC), que serveix per garantir la situació financera d’una companyia, les seves capacitats i la idoneïtat general.
• Una oferta econòmica que acrediti la quantitat de diners pels quals l’empresa s’ofereix a executar la licitació.

Atesa la importància de complir adequadament els requisits exigits, el més recomanable per a qualsevol empresari o autònom és comptar amb l’assessorament d’un professional com ara el gestor del banc, que assessori i ajudi en tot moment sobre allò que convé fer segons la realitat de cada negoci.

Vols que un expert t’aconselli sense cap mena de compromís sobre quin li convé més a la teva empresa? Deixa’t assessorar per un especialista.

La sostenibilitat empresarial fa referència al valor econòmic, social i mediambiental a mitjà i a llarg termini que creen les companyies per contribuir al benestar de les zones geogràfiques on operen, tant present com futur. Les tendències actuals a favor de la sostenibilitat obliguen moltes organitzacions a replantejar la seva estratègia, però també suposen una oportunitat per aconseguir un avantatge competitiu al mercat. En aquest context, l’impuls del fons europeu Next Generation EU i la seva aposta per la transició ecològica és clau per a les empreses.

El Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència (PRTR) espanyol, a través del qual es canalitza la distribució dels ajuts europeus, té com un dels seus objectius principals la transformació del sistema energètic. El Govern publicarà fins al 2026 convocatòries per ampliar l’ús de les energies renovables fomentant les instal·lacions d’autoconsum.

Carmen Urraca, directora de Fons Europeus de Banc Sabadell, destaca al webinar ‘Fons Next Generation EU: oportunitats per a l’autoconsum elèctric a l’empresa’, organitzat mitjançant HUB Empresa de Banc Sabadell, que «és moment que les companyies es preparin per invertir en energia solar fotovoltaica, ja que assoliran un avantatge competitiu gràcies a l’oportunitat d’or del fons europeu Next Generation EU, que ofereix subvencions per a l’emmagatzematge».

Aquests ajuts europeus per a l’autoconsum energètic arriben en el moment idoni, com afegeix Urraca, «per l’increment del cost de l’energia i perquè a través d’aquests fons s’impulsarà la transició cap a la sostenibilitat».

En total, el fons europeu Next Generation EU destinarà 660 milions d’euros, ampliables a 1.320 milions d’euros, mitjançant programes d’incentius lligats a l’autoconsum i a l’emmagatzematge de fonts d’energia renovable.

Per aconseguir-ho, en primer lloc, cal analitzar si fins ara s’han utilitzat els recursos de manera sostenible per, en una segona fase, dissenyar i executar un pla de redistribució que aposti per la sostenibilitat a l’empresa.

Des de l’Organització de les Nacions Unides (ONU) destaquen que «la identificació a la cadena de valor dels ‘punts crítics’ on les intervencions tenen més potencial per millorar els efectes ambientals i socials del sistema en el seu conjunt és un primer pas fonamental per aconseguir que una companyia sigui més sostenible».

A més, aquest organisme apel·la al poder innovador de les companyies per dissenyar solucions que promoguin la motivació cap a un consum responsable per part dels consumidors.

• Disminuir el consum d’energia. La implementació d’un model de treball híbrid, que combini la feina a casa i a l’oficina, pot suposar un consum d’energia més gran si no s’acompanya d’una sèrie d’hàbits, com apagar els equips quan s’acabin les tasques o controlar la temperatura.
• Gestionar els residus. La generació de residus de qualsevol organització obliga a dur a terme una gestió eficient mitjançant la regla de les 3R: reduir, reutilitzar i reciclar.
• Construir una xarxa de proveïdors afí a l’estratègia. L’estratègia per promoure la sostenibilitat en una empresa va més enllà de l’estructura interna i implica aconseguir que els col·laboradors tinguin també un compromís mediambiental que serveixi per ampliar el seu impacte.
• Promoure la formació ambiental. Cal alinear l’estratègia de l’empresa amb el compromís dels empleats mitjançant iniciatives d’educació i de foment de la sostenibilitat.

En qualsevol cas, en el camí cap a la sostenibilitat d’una companyia, recórrer a l’assessorament professional d’un expert com el de l’entitat bancària és fonamental, ja que pot ajudar a l’empresari en tot moment a prendre la decisió més encertada en funció de les necessitats del seu negoci.

Vols que un expert t’aconselli sense cap mena de compromís sobre el qual li convé més a la teva empresa? Deixa’t assessorar per un especialista.

El Programa Kit Digital té com a objectiu la digitalització de les petites i mitjanes empreses (pimes) i dels autònoms, per tal de modernitzar el teixit productiu nacional. Està dotat amb un pressupost de 3.067 milions d’euros i el seu finançament va a càrrec del fons europeu Next Generation EU. El repte d’aquest programa és digitalitzar al voltant d’un milió de pimes i autònoms durant els pròxims tres anys.

De moment ja s’han donat a conèixer els primers ajuts que sumen 500 milions d’euros i que es distribuiran al llarg del 2022. Aquests ajuts es concediran de forma directa, amb l’únic criteri de l’ordre de presentació de sol·licituds i en disposició de crèdit suficient, una vegada fetes les comprovacions del compliment dels requisits exigits.

Durant el primer semestre de 2022, el Govern destinarà en total 24.600 milions d’euros a les convocatòries per a la distribució dels fons europeus a través tant de subvencions com de licitacions. Una vintena té com a focus les pimes, els autònoms i l’emprenedoria, especialment en l’àmbit de la digitalització.

Pot interessar-te: Banc Sabadell t’ajuda a descobrir les claus del fons europeu Next Generation EU

El març de 2022, es van convocar les ajudes inicials del Programa Kit Digital, destinades a la digitalització d’empreses d’entre 10 i 49 empleats. La quantia de cada bo digital és de 12.000 euros i, a través d’aquest, les pimes poden adquirir solucions de digitalització per a les seves pàgines web i la seva presència a Internet, per a la gestió de les xarxes socials, per al desenvolupament del comerç electrònic i la gestió de clients, per a tot el que es relaciona amb serveis i eines de la seva oficina virtual, per a la gestió de processos, per al desenvolupament de les factures electròniques, o per afavorir que tinguin comunicacions més segures i protegides. El termini de presentació estarà obert durant sis mesos des de la convocatòria de cada ajut o fins que s’acabin els fons destinats a cadascun d’ells.

Tal com explica Carmen Urraca, directora de Fons Europeus de Banc Sabadell, al webinar ‘Fons Next Generation EU: l’impuls de la ciberseguretat a les pimes‘,organitzat a través del HUB Empresa de Banc Sabadell, «hi ha una important bretxa de ciberseguretat entre grans empreses i pimes que cal cobrir, i el Fons Europeu Next Generation EU és una oportunitat única per reduir-la». Per això, Urraca assegura que el Programa Kit Digital «serà fonamental per reduir aquesta bretxa».

Fa uns mesos, el Ministeri d’Afers Econòmics i Transformació Digital va posar en marxa el programa Accelera Pime, desenvolupat per Red.es, amb una dotació pressupostària de més de 4.000 milions d’euros. Accelera Pime és una iniciativa pròpia del Govern dins del Pla de Digitalització de Pimes 2021-2025 per ajudar a construir l’ecosistema de referència de la transformació digital de les pimes.

Pot interessar-te: Convocatòries per a pimes i autònoms del fons Next Generation

Abans de sol·licitar els ajuts, les empreses han de fer un test autodiagnòstic per analitzar el seu nivell de digitalització. Un cop efectuat, qualsevol pime o autònom que vulgui sol·licitar el bo digital ha de:

• Escollir entre una o diverses de les solucions de digitalització del Programa Kit Digital, d’acord amb les convocatòries i els ajuts publicats.
• Sol·licitar l’ajut corresponent a la seu electrònica de Red.es i esperar que es concedeixi formalment.
• Accedir al catàleg d’agents digitalitzadors adherits a Accelera Pime i seleccionar aquell amb què es vol desenvolupar les solucions digitals. Els agents digitalitzadors són empreses que ofereixen les solucions i els serveis tecnològics que necessiten les pimes i els autònoms beneficiaris del Programa Kit Digital per avançar en la digitalització dels seus negocis.
• Posar-se en contacte amb l’agent digitalitzador seleccionat i subscriure un acord de prestació de solucions de digitalització.

Per facilitar el procés de sol·licitud, el Programa Kit Digital utilitza eines de robotització i intel·ligència artificial per automatitzar el procediment. D’aquesta manera, es pretén reduir la càrrega burocràtica i el nombre de documents que cal presentar, així com escurçar els terminis de concessió, salvaguardant la transparència i la seguretat jurídica.

Per accedir als ajuts europeus, és fonamental comptar amb assessorament professional, com el del gestor del banc, que resoldrà qualsevol dubte que tingui el responsable d’una empresa o un autònom que es vulgui acollir als fons del Programa Kit Digital, i els informarà sobre quina pot ser l’alternativa més adequada.

Vols que un expert t’aconselli sense cap mena de compromís sobre el qual li convé més a la teva empresa? Deixa’t assessorar per un especialista.

El 2022 està sent un any clau en la recepció dels ajuts del fons europeu Next Generation EU. El país continuarà rebent ajuts europeus i, a més, es concretaran nous projectes. El 2021, la Comissió Europea va entregar 9.000 milions d’euros en concepte de bestreta a Espanya i també va donar llum verda a un primer pagament de 10.000 milions d’euros.

Al tancament de l’any passat, els diferents ministeris ja havien publicat i completat 25 manifestacions d’interès (MDI) en què es van identificar al voltant de 18.000 projectes com a candidats potencials a rebre finançament. A més, el Ministeri d’Afers Econòmics i Transformació Digital va sol·licitar a algunes comunitats autònomes que procedissin a la identificació de projectes tractors que poguessin incloure’s dins del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència (PRTR) espanyol.

Cal recordar que els quatre eixos transversals sobre els quals es repartiran els fons europeus (i que han de guiar la presentació de projectes per part de les empreses) són: la transició ecològica (que coparà el 37 % dels ajuts europeus), la transformació digital (33 %), la cohesió social i territorial i la igualtat social i de gènere (que es repartiran el 30 % restant).

Al llarg dels propers mesos s’aniran llançant noves convocatòries per a l’elecció dels projectes que seran receptors de finançament, especialment sota la figura dels Projectes Estratègics per a la Recuperació i Transformació Econòmica (PERTE).

El juliol de 2021, el Consell de Ministres va aprovar el primer PERTE centrat en l’impuls de la mobilitat sostenible, amb un volum de 24.000 milions d’euros, dels quals 4.300 milions corresponen a inversió pública. Al novembre, es va anunciar un segon PERTE, sota el nom ‘Nova economia de la llengua‘ per impulsar l’idioma com a actiu econòmic, que va ser aprovat el març de 2022.

Existeixen, a més, altres PERTE centrats en:

• La salut d’avantguarda, per millorar la salut de la població a partir de la innovació diagnòstica, terapèutica i preventiva al Sistema Nacional de Salut.
• Les energies renovables, l’hidrogen renovable i l’emmagatzematge, amb l’objectiu d’apuntalar certes àrees associades a la transició ecològica a l’economia espanyola.
• L’àmbit agroalimentari, per promoure el desenvolupament integrat de tota la cadena agroalimentària mitjançant la digitalització dels processos i la incorporació de coneixement i innovació.
• L’economia circular, amb l’objectiu de contribuir a assolir una economia sostenible, descarbonitzada, eficient en l’ús dels recursos i competitiva.
• La indústria naval, per diversificar el sector cap a nous productes, enfortint la seva digitalització i potenciant la millora de la sostenibilitat mediambiental i la capacitació dels seus empleats.

A més, n’hi ha d’altres en estudi, pendents de la seva aprovació al Consell de Ministres, focalitzats en:

• L’economia social de les cures, que pretén potenciar i consolidar les aliances entre els centres de recerca, les organitzacions, les cooperatives i les entitats de tot el país que treballen a l’economia social.
• La indústria aeroespacial, per millorar i generar capacitats tecnològiques i industrials en aquest sector.
• La digitalització dels usos de l’aigua, centrat a transformar i modernitzar els sistemes de gestió de l’aigua, tant per al cicle urbà de l’aigua, com per al reg i els usos industrials.

Pot interessar-te: Com accedir al fons europeu Next Generation

Espanya s’ha compromès a complir al llarg del 2022 amb 178 de les 416 fites pactats amb la UE per continuar rebent els ajuts europeus. Si s’assoleix aquest objectiu, a finals d’aquest any s’hauran completat el 43 % dels compromisos marcats al PRTR fins al 2026. En virtut d’això, el Govern rebrà dos desemborsaments econòmics més:

• Durant el primer trimestre de 2022: 12.000 milions d’euros lligats a la reforma laboral, la reestructuració del sistema de pensions, l’estratègia de mobilitat segura, sostenible i connectada o el reforçament de l’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (AIReF) com a entitat independent de supervisió de la despesa pública.
• Durant l’últim trimestre de 2022: 6.000 milions d’euros subjectes a la consecució de 29 fites, com ara la lluita contra el frau fiscal, la ciberseguretat o la reforma del sistema de cotització a la Seguretat Social.

La importància de l’adequada recepció dels fons europeus en temps i en forma és crítica tant per a les empreses com per a la bona marxa dels Comptes Públics. De fet, als Pressupostos Generals de l’Estat (PGE) del 2022 s’hi inclouen una mica més de 27.000 milions d’euros corresponents als fons europeus.

A més, l’Executiu té marcades algunes fites a la seva agenda per al segon semestre del 2022 que poden suposar oportunitats per a les petites i mitjanes empreses (pimes). Destaca la posada en marxa d’almenys 50.000 noves places de formació professional (FP), l’execució del voltant al 30 % dels 3.000 milions d’euros que s’invertiran en activitats per a digitalitzar les pimes per mitjà del Programa Kit Digital, l’adjudicació de gairebé 900 milions d’euros en projectes de R+D+i publicoprivats, o la inversió de 1.173 milions d’euros en l’execució de Plans de Sostenibilitat Turística a Destinacions.

Hasta 2026, España recibirá alrededor de 200.000 millones de euros de la Unión Europea (UE), de los que en torno a 150.000 millones provendrán del fondo europeo Next Generation EU, mientras que el resto corresponderá al marco financiero plurianual. Estas ayudas europeas suponen una oportunidad y un reto para las empresas. Por ello, es fundamental conocer qué tipo de proyectos pueden recibir estos fondos y qué características deben tener.

Dentro del Plan de Recuperación, Transformación y Resiliencia (PRTR) español se articulan 10 políticas que actúan como palancas para desarrollar 30 líneas de actuación.

Está previsto que del fondo europeo Next Generation EU se destine un 37% del total a la transición ecológica; un 33% a la transformación digital; y el 30% restante a la cohesión social y territorial y a la igualdad. Por lo tanto, para acceder a las ayudas europeas es condición necesaria que los proyectos se enmarquen dentro de alguna de estas líneas estratégicas.

En este sentido, las empresas y los autónomos pueden optar a los fondos europeos por tres vías:

• Ayudas o subvenciones directas que lleven a cabo las autoridades competentes, fundamentalmente los ministerios, y que se pueden realizar por concurrencia simple (se seleccionan los proyectos por estricto orden de presentación de solicitudes hasta el agotamiento de los fondos) o a través de concurrencia competitiva (al mejor proyecto).
• Convocatorias que lancen las comunidades autónomas, que adjudicarán los fondos europeos vía licitación, ayuda o subvención, y que, a su vez, se pueden conceder por concurrencia simple o por asignación directa de los ayuntamientos.
• Inversión indirecta, bien a través de empresas públicas o de direcciones generales, o mediante licitaciones de contratos de obra a empresas privadas.

Puede interesarte: Cómo acceder al fondo europeo Next Generation

Para propiciar la colaboración público- privada, el Gobierno ha puesto en marcha la figura de los Proyectos Estratégicos para la Recuperación y Transformación Económica (PERTE), que persiguen promover el desarrollo de proyectos con una gran capacidad de arrastre para la economía. Para garantizar su eficacia, los ministerios llevan a cabo peticiones de manifestaciones de interés (MDI) con las que analizar posibles ámbitos de actuación.

Cada PERTE es aprobado por el Consejo de Ministros, con el compromiso de que todas las entidades que participen suscriban una serie de normas comunes para acreditarse en el registro estatal de organizaciones interesadas en este tipo de proyectos.

Hasta el momento, los PERTE anunciados por el Gobierno están centrados en la movilidad sostenible; el impulso del idioma como activo económico, conocido como Nueva Economía de la Lengua; la salud de vanguardia; la economía circular; las energías renovables y la digitalización de sectores como el agroalimentario y el naval.

Aunque ningún sector queda excluido de recibir las ayudas europeas, hay algunos que son más susceptibles de obtener aprobación, habida cuenta de que fueron especialmente afectados por la crisis económica derivada de la pandemia de la COVID-19, como el sanitario, el turístico, el de la automoción o el industrial. De hecho, uno de los elementos que puede propiciar un mayor éxito son los consorcios para acceder al fondo europeo Next Generation EU, es decir, uniones de varias entidades y de diferentes segmentos económicos que se alían en una estrategia conjunta, debido a que cuentan con objetivos comunes en torno a un mismo proyecto, aunque manteniendo por completo su independencia.

Para que se ejecuten con las mayores probabilidades de éxito las colaboraciones público- privadas es fundamental el apoyo del sector bancario. En palabras de Carmen Urraca, directora de Fondos Europeos de Banco Sabadell, “la banca tiene un rol sectorial para cohesionar el tejido productivo y cuenta con un valor añadido de una red de contactos en administraciones, empresas y distribuidores que se anticipa clave para descongestionar las cargas burocráticas”.

Así, el papel de las entidades bancarias va a ser clave para complementar las necesidades económicas que tengan las empresas y los autónomos, acompañándoles en todo el proceso.

Puede interesarte: Banco Sabadell te ayuda a descubrir las claves del fondo europeo Next Generation EU

El Govern destinarà 24.600 milions d’euros a convocatòries per a la distribució del fons europeu Next Generation EU durant el primer semestre del 2022, a través tant de subvencions com de licitacions. Al voltant de 20 tenen com a focus les petites i mitjanes empreses (pimes) i els autònoms, especialment en l’àmbit de la digitalització. A més, hi haurà altres àrees més específiques en què també podran optar a rebre ajuts europeus, com la rehabilitació dels seus entorns de treball perquè siguin energèticament eficients o, en sectors com el del turisme, rebent suport econòmic per promoure la sostenibilitat en aquesta indústria.

Dins del segment específic d’ajuts per a pimes i autònoms el primer semestre de 2022, el pla que suma un volum econòmic més gran és la primera convocatòria del Programa Kit Digital. Compta amb un pressupost de 500 milions d’euros, que arribarà mitjançant la concessió d’una subvenció, en forma de bo digital de 12.000 euros, que s’haurà de consumir a través de la contractació d’una o diverses solucions de digitalització de les disponibles en un catàleg.

Entre les subvencions del Programa Kit Digital destaquen les relacionades amb la ciberseguretat dels negocis petits, amb les noves solucions digitals de gestió i d’administració de l’activitat, amb la promoció d’iniciatives d’innovació vinculades a la sostenibilitat o amb el foment de l’ocupació. Cada ajut es podrà bescanviar a través de les empreses acreditades com a agents de digitalització, per exemple, en serveis com la digitalització de la comptabilitat, la creació de pàgines web professionals o de solucions de comerç electrònic, el desenvolupament d’un pla SEO (Search Engine Optimization) o la gestió de les xarxes socials.

Pot interessar-te: Com accedir al fons europeu Next Generation

Per la seva banda, el Ministeri d’Indústria, Comerç i Turisme també publicarà convocatòries que afectaran directament les pimes i els autònoms. Per exemple, s’invertiran 66,6 milions d’euros per potenciar zones comercials a través de negocis més sostenibles. També serà l’encarregat d’establir un fons tecnològic de 50 milions d’euros per concedir subvencions destinades a inversions tecnològiques per a comerciants i associacions de comerciants. Per donar suport a la internacionalització, aquest ministeri posarà en marxa, el programa VIVES amb l’objectiu que empleats i autònoms puguin establir col·laboracions amb empreses internacionals, i INNOVA Invest, un programa de suport a la inversió a Espanya per part de pimes de capital estranger en activitats d’R+D.

Per la seva banda, el Ministeri de Sanitat, Consum i Benestar Social també posarà en marxa convocatòries a les quals poden optar les pimes i els autònoms, encara que amb unes quanties més limitades. Estaran enfocades en àmbits com l’ampliació i la modernització del sistema de la plataforma de Balancejadors de Càrrega del Ministeri, l’ampliació de les llicències de la plataforma de clusterització d’aquest organisme, la gestió de llicències de sistemes d’administració de bases de dades relacionals, l’ampliació de la plataforma d’equips multifunció, el desenvolupament, el manteniment i el suport tècnic de la infraestructura Software as a Service (SaaS), o el desenvolupament d’una aplicació web que permet als hospitals enviar dades d’ocupació diàriament.

Pot interessar-te: Banc Sabadell t’ajuda a descobrir les claus del fons europeu Next Generation EU

A més dels ajuts corresponents al fons europeu Next Generation EU, les pimes i els autònoms poden accedir a altres recursos, com, per exemple, el Pla Moves III (per a la compra de vehicles híbrids endollables o elèctrics) i el Fons Next Tech (per fomentar projectes digitals innovadors d’alt impacte). També hi ha altres ajuts específics centrats en la rehabilitació energètica d’edificis, en l’emprenedoria digital femenina o en la integració dins dels negocis de la intel·ligència artificial (IA) i de la robotització.

Per optar a aquests i a altres ajuts, l’assessorament bancari pot ser clau per identificar-los i preparar-los. A més, el paper de les entitats serà fonamental per complementar les necessitats econòmiques que tinguin les empreses i els autònoms, acompanyant-los en tot el procés.

Espanya rebrà fins a l’any 2026 140.000 milions d’euros del fons europeu Next Generation EU. Per a les empreses i per als autònoms és fonamental conèixer la manera com es canalitzaran aquests ajuts i com accedir-hi. Per això, a continuació es responen algunes de les principals qüestions relacionades amb els fons europeus, amb la voluntat de tenir la major utilitat possible.

La missió principal d’aquest instrument és ajudar els estats membres de la Unió Europea (UE) en la recuperació econòmica després de la situació provocada per la pandèmia de la COVID-19. Es compon de dos instruments principals:

• Mecanisme per a la Recuperació i la Resiliència (MRR). Té com a objectiu complementar la inversió i les reformes als estats membres. Està dotat amb 723.800 milions d’euros, 385.800 milions dels quals es destinaran a préstecs i 338.000 milions seran transferències no reemborsables.
• REACT-EU. Instrument d’ajuda per a la cohesió dels territoris de la UE, amb una recuperació ecològica, digital i resilient de l’economia. El pressupost és de 50.600 milions d’euros, dels quals Espanya rebrà 12.400 milions d’euros que, majoritàriament, seran assignats a les comunitats autònomes.

Pot interessar-te: Banc Sabadell t’ajuda a descobrir les claus del fons europeu Next Generation EU

A Espanya, el Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència (PRTR) recull els quatre eixos que marquen la distribució dels ajuts europeus: la transició ecològica (que aglutinarà el 37 % dels fons), la transformació digital (33 % dels recursos), la cohesió social i territorial i la igualtat de gènere (amb el 30 % restant). Dins del PRTR es desenvolupen 10 polítiques palanca que integren 30 línies d’actuació.

La distribució dels fons europeus entre les empreses es durà a terme mitjançant tres vies principals:

• Els Projectes Estratègics per a la Recuperació i Transformació Econòmica (PERTE), que fomenten la col·laboració publicoprivada per a la identificació de plans singulars.
• Les subvencions per al finançament d’actius privats mitjançant convocatòries de concurrència competitiva.
• Els procediments de licitació pública.

Qualsevol empresa o autònom pot accedir a les convocatòries publicades per un ministeri, una comunitat autònoma o un ajuntament. Tot projecte que es presenti a una convocatòria ha de complir una sèrie de requisits: no ocasionar un perjudici significatiu al medi ambient, respondre a les característiques específiques de cada convocatòria, justificar degudament la quantia dels ajuts que es necessiten i, en el cas de les subvencions, cada projecte ha de complir amb els requisits recollits a la Llei general de subvencions.

El PRTR inclou un component, el número 13, centrat en les petites i mitjanes empreses (pimes), sota el títol ‘Impuls a la pime’. Està focalitzat en l’emprenedoria, el creixement d’aquestes companyies, la seva digitalització i innovació, el suport al comerç i la internacionalització. Té una dotació de 4.894 milions d’euros. Entre els principals programes que desenvolupa, hi ha:

• El Programa Kit Digital, que pretén promoure la digitalització de les pimes i dels autònoms.
• El programa de suport a clústers empresarials innovadors.
• Els plans d’acció d’internacionalització empresarial.
• L’Estratègia Espanyola d’Emprenedoria.
• L’Agenda Espanya Digital 2025.

Pot interessar-te: Convocatòries per a pimes i autònoms del fons Next Generation

Per agilitzar la presentació de convocatòries i poder conèixer millor els projectes que opten al finançament europeu, els ministeris estan publicant Manifestacions d’Interès. D’aquesta manera, és possible tenir més informació sobre les empreses que hi participaran, els objectius que persegueixen i els seus impactes sobre l’economia. Amb la documentació recollida de cada Manifestació d’Interès, es preparen posteriorment convocatòries obertes.

La Comissió Europea disposa d’instruments de control per supervisar qualsevol inversió que es faci amb càrrec a aquests fons europeus. Anualment elabora un informe de verificació per indústria i per país. Cada estat membre ha de garantir, a més, la rendició de comptes, facilitant la informació financera periòdica a aquest organisme cada sis mesos en relació amb la distribució d’aquests ajuts, a la qual cosa cal sumar una auditoria realitzada per una entitat externa. Les comunitats autònomes estan obligades a presentar de manera periòdica informes al Govern en relació amb la destinació i amb la gestió que s’estigui fent dels fons europeus.

En qualsevol cas, el més recomanable és acudir al gestor del banc, que respondrà qualsevol dubte que tinguin els responsables d’una empresa sobre el fons europeu Next Generation EU, i assessorarà després d’estudiar cada cas sobre quina pot ser l’alternativa més adequada per a cada negoci.

Vols que un expert t’aconselli sense cap mena de compromís sobre el qual li convé més a la teva empresa? Deixa’t assessorar per un especialista.

Espanya té davant seu una gran oportunitat de reactivar la seva economia gràcies a l’arribada dels fons procedents de la Unió Europea (UE), el principal baluard del qual és el fons europeu Next Generation EU. Es tracta d’un pla dotat amb 750.000 milions d’euros, Espanya en rebrà 140.000 milions d’euros fins a l’any 2026. Des del punt de vista de les empreses, és molt important conèixer de quina manera es canalitzaran aquests ajuts i quins són els objectius prioritaris per al Govern amb aquestes.

A Espanya, les petites i mitjanes empreses (pimes) suposen el 99,8 % del teixit empresarial i donen feina al voltant de dues terceres parts de la població activa (més del 66 %). Segons un estudi del Banc d’Espanya, les pimes van facturar un 2 % menys que els sectors respectius durant el tercer trimestre del 2021 respecte a l’últim trimestre del 2019, és a dir, abans de l’esclat de la pandèmia. Entre les conclusions del document es destaca que a la pèrdua de quota de mercat davant les companyies més grans s’ha sumat una caiguda en la competitivitat encara més gran durant la fase de recuperació, agreujada especialment durant l’últim semestre de 2021.

Això reflecteix que les pimes han estat les més exposades i vulnerables a l’incert context econòmic, però, paradoxalment, també són les que presenten una oportunitat més gran de transformació i de reactivació gràcies als ajuts del fons europeu Next Generation EU.

Pot interessar-te: Aquests són els ajuts que rebran les pimes i els autònoms

Aquest pla d’ajuts s’estructura entorn de dos vectors principals de transformació: la transició ecològica, que aglutinarà un 37 % del total dels fons; i la transformació digital, que, en el cas espanyol, absorbirà un 33 % dels recursos. A més, hi ha dos eixos transversals més, com són la igualtat de gènere i la cohesió social i territorial. Dins del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència (PRTR) espanyol es desenvolupen les 10 polítiques palanca que integren 30 línies d’actuació. Precisament, al PRTR s’insta les pimes a formalitzar aliances i consorcis per disposar d’un potencial d’arrossegament més gran i, amb això, poder optar a un nombre més gran d’ajudes.

La indústria bancària exercirà un paper fonamental per cofinançar les inversions, canalitzar les ajudes i exercir un efecte d’amplificació. Com indica Carmen Urraca, directora de Fons Europeus de Banc Sabadell, “la banca té un rol sectorial per cohesionar el teixit productiu i compta amb un valor afegit d’una xarxa de contactes a administracions, empreses i distribuïdors que s’anticipa clau per descongestionar les càrregues burocràtiques”. En aquesta línia, l’experta afirma, a més, que el sector bancari “serà clau en el cofinançament dels projectes, molts dels quals no estaran coberts al 100 % pel paraigua del PRTR. En paral·lel, també compta amb la capacitat tecnològica i tècnica necessària per a la canalització d’aquestes ajudes”.

D’altra banda, les pimes també poden trobar ajuda per optar a aquests fons europeus gràcies a les seves respectives associacions sectorials. Tant les cambres de comerç, els col·legis professionals, les associacions empresarials territorials i sectorials, com les patronals, encapçalades per la Confederació Espanyola d’Organitzacions Empresarials (CEOE), els clusters i les universitats estan tenint un paper molt actiu en la identificació de projectes i en la provisió d’informació i assessorament per a les empreses.

Tal com es recull al Reial decret llei 36/2020, de 30 de desembre, la distribució del fons europeu Next Generation EU entre les empreses es durà a terme mitjançant tres instruments principals:

• Els Projectes Estratègics per a la Recuperació i Transformació Econòmica (PERTE), que fomenten la col·laboració publicoprivada per a la identificació de projectes singulars.
• Les subvencions per al finançament d’actius privats mitjançant convocatòries de concurrència competitiva.
• Els procediments de licitació pública.

La col·laboració publicoprivada, segons recull la normativa, s’estructura gràcies a tres vies: les agrupacions, que cal constituir abans de dur a terme una sol·licitud encara que estiguin condicionades a ser beneficiàries d’un ajut; els consorcis, que necessiten un informe favorable previ del corresponent Comitè Tècnic; i les societats d’economia mixta, que estaran formades per una majoria de capital públic amb capital privat. Per aconseguir l’èxit en una d’aquestes convocatòries, les empreses han de pensar en fórmules de col·laboració, fins i tot, entre competidors, aglutinant el nombre més gran d’interessos amb un enfocament integrador, que pugui ser mesurable i verificable més endavant.

Un informe de KPMG i la CEOE subratlla que, encara que al 45 % de les empreses a Espanya li agradaria beneficiar-se d’aquestes ajudes, el desconeixement sobre com accedir-hi suposa un gran obstacle per plantejar-se acudir a alguna convocatòria. Per això, els empresaris hauran d’estar molt atents per informar-se sobre les diferents convocatòries que publicaran els ministeris, els organismes dependents, les comunitats autònomes o les entitats locals. Per a ells, suposarà un repte, però també una gran oportunitat, cosa que els obligarà a fer una reflexió estratègica per veure com l’empresa s’hauria de transformar a futur en algun dels eixos prioritaris.

En aquest context, l’assessorament serà clau perquè les pimes revisin adequadament les estratègies, preparin les seves estructures financeres i la seva capacitat d’endeutament de cara a les ajudes potencials. I és per això que el paper de les entitats financeres serà clau, tant per complementar les necessitats econòmiques que tinguin les empreses, com per oferir-los un servei d’informació, d’assessorament professionalitzat i d’acompanyament en el procés que els aporti seguretat i confiança i els permeti beneficiar-se dels fons i aprofitar-los de manera òptima.

Per aconseguir aquest propòsit, entitats com Banc Sabadell, mitjançant un acord amb PwC, ja estan treballant activament per oferir aquest assessorament a les empreses, posant a la seva disposició un equip de més de 100 consultors especialitzats que acompanyaran les organitzacions en tot el procés de plantejament de projectes i de sol·licitud del fons europeu Next Generation EU.

Pot interessar-te: Banc Sabadell t’ajuda a descobrir les claus del fons Next Generation EU