La tecnologia avança a un ritme molt ràpid i les empreses que no accelerin la seva transformació digital corren el risc de quedar-se obsoletes. Quines seran les tendències que marcaran la digitalització empresarial els pròxims anys?

Segons un estudi de la consultora de gestió estratègica en tecnologia Detecon, aquestes són algunes de les tendències en digitalització que poden aportar grans avantatges a les empreses:

• Big Data, analytics i intel·ligència artificial (IA). Actualment, les dades són un actiu essencial per a les empreses i són, també, la matèria primera amb què treballa la intel·ligència artificial (IA). Aplicar les capacitats analítiques de la IA a les dades ajuda les empreses a identificar i entendre patrons, així com a prendre decisions millor més fonamentades.
• Blockchain. Un sistema d’identitat digital basat en cadenes de blocs que fa possible guardar de manera segura tots els elements necessaris per a la identificació de persones i d’empreses, així com operar i signar digitalment de forma legal.
• Automatització de processos. Hi ha moltes eines d’automatització de processos empresarials a través de sistemes ERP (sigles en anglès d’Enterprise Resource Planning) com ara els relatius a la producció, l’inventari, la comptabilitat, la facturació, la logística i la distribució, entre d’altres. La hiperautomatització a través d’ERP és una de les tendències que cobra més importància a través de la programació i l’optimització de totes les funcions bàsiques d’una empresa.
• Ciberseguretat. Les dades que gestiona una empresa són molt valuoses i cada cop hi ha més perill de patir un ciberatac; això pot comportar pèrdues substancials. Les organitzacions han de supervisar els seus processos davant d’aquest tipus de ciberdelinqüència si volen estar ben preparades.

Pot interessar-te: Ciberseguretat, quants diners he d’invertir per protegir el meu negoci?

• Màrqueting digital. Permet organitzar, controlar i automatitzar correus electrònics, leads, landing pages, analítiques de màrqueting i crear continguts digitals personalitzats. Fent ús d’aquest tipus de tecnologia, l’empresa pot crear estratègies de venda adequades, analitzar-ne els resultats i modificar-les si cal.
• Experiència de client. La millora de l’experiència de client és una mesura necessària per millorar la imatge i incrementar el volum de negoci de l’empresa a través de clients satisfets. La tecnologia CRM (Customer Relationship Management) gestiona la informació i les relacions amb els clients anticipant-se a les seves necessitats i visualitzant oportunitats gràcies a l’automatització.
• Metavers. Entre altres utilitats, ofereix a les marques la possibilitat de crear botigues virtuals, mostrar els seus productes amb tots els detalls, habilitar espais d’atenció als seus clients o espais virtuals per a la formació dels empleats.
• Realitat augmentada. Els models 3D realistes de productes permetran que els compradors en online puguin veure els articles com si els tinguessin a les mans. Poder disposar d’una mostra més precisa animarà les persones a comprar productes que abans no tenien identificats com a prioritaris.
• Seguretat en els pagaments. Un dels elements més importants a l’hora de fer operacions de compravenda online és la seguretat. Hi ha plataformes, com Paycomet, de Banc Sabadell, que faciliten eines i estableixen protocols i regles per minimitzar el frau en les vendes a distància. Aquesta solució està adreçada a startups i empreses de base digital que necessiten una solució de pagaments avançada i amb suport especialitzat.
• L’auge de la 5G. El 2023, la 5G començarà a mostrar tot el seu potencial oferint cobertura mòbil a totes les zones d’Espanya per assolir els objectius estratègics de la Unió Europea (UE) relacionats amb la transformació digital.

Per a una empresa, incorporar aquestes eines digitals a la gestió suposa noves oportunitats comercials, ser més productiva, proporcionar millors experiències als seus clients i consolidar-se al mercat. La digitalització és, per tant, una necessitat per a qualsevol empresa que vulgui ser competitiva.

Les petites i mitjanes empreses (pimes) tenen ara una oportunitat per digitalitzar-se i equiparar-se a les més grans i amb més recursos. Poden fer-ho a través del Programa Kit Digital, el pla d’ajuts per modernitzar les empreses subvencionat mitjançant el fons europeu Next Generation EU. Uns ajuts que es materialitzen en els anomenats bons digitals, que es poden fer servir per contractar una o diverses solucions de digitalització, entre les quals s’inclouen algunes de les eines esmentades.

Pot interessar-te: Banc Sabadell t’ajuda a descobrir les claus del fons europeu Next Generation EU

Per accedir a aquests ajuts és clau comptar amb l’assessorament d’un professional, com ara el gestor bancari, que pot resoldre qualsevol dubte que pugui sorgir i orientar una empresa en funció de les seves necessitats.

Vols que un expert t’aconselli sense cap mena de compromís sobre què convé més a la teva empresa? Deixa’t assessorar per un especialista.

Els Projectes Estratègics per a la Recuperació i Transformació Econòmica (PERTE) i les convocatòries són dues de les palanques per a la distribució del fons europeu Next Generation EU. L’objectiu dels PERTE és promoure el desenvolupament de projectes amb gran capacitat per arrossegar l’economia; sovint van precedits de manifestacions d’interès (MDI) que publiquen els ministeris per analitzar els possibles àmbits d’actuació. Les convocatòries, en canvi, són l’instrument principal per distribuir els fons públics que tenen com a objectiu impulsar el sector privat, i es poden fer mitjançant subvencions o licitacions. Quines diferències hi ha entre una PERTE i una convocatòria?

Els PERTE són una de les eines clau del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència (PRTR). Abans de posar-lo en marxa, cada PERTE l’aprova el Consell de Ministres, amb el compromís que totes les organitzacions que hi participin subscriguin un seguit de normes comunes i s’acreditin, a més, al registre estatal que s’ha creat per a les entitats interessades en aquesta mena de projectes.

Un dels elements principals per garantir l’èxit d’un PERTE és el cofinançament de les inversions, en què el sector bancari exerceix un rol fonamental. Carmen Urraca, directora de Fons Europeus de Banc Sabadell, afirma que «la banca té un paper sectorial per cohesionar el teixit productiu i compta amb el valor afegit d’una xarxa de contactes a administracions, empreses i distribuïdors que s’anticipa clau per descongestionar les càrregues burocràtiques». En aquesta línia, aquesta experta destaca que el sector bancari «és clau en el cofinançament dels projectes, perquè n’hi ha molts que no estaran coberts al 100 % pel paraigua del PRTR. En paral·lel, també compta amb la capacitat tecnològica i tècnica necessària per canalitzar aquests ajuts».

El 2022 està sent un any clau en l’aprovació dels PERTE, amb nou projectes aprovats:

• La salut d’avantguarda. Per millorar la salut de la població a partir de la innovació diagnòstica, terapèutica i preventiva al Sistema Nacional de Salut.
• Les energies renovables, l’hidrogen renovable i l’emmagatzematge. Per apuntalar certes àrees associades a la transició ecològica en l’economia.
• L’àmbit agroalimentari. Per promoure el desenvolupament integrat de tota la cadena agroalimentària mitjançant la digitalització dels processos i la incorporació de coneixement i innovació.
• L’economia circular. Amb l’objectiu de contribuir a assolir una economia sostenible, descarbonitzada, eficient en l’ús dels recursos i competitiva.
• La indústria naval. Per diversificar el sector cap a nous productes, tot enfortint la seva digitalització i potenciant la millora de la seva sostenibilitat mediambiental i la capacitació dels seus empleats.
• El sector aeroespacial. Que pretén desenvolupar un programa de tecnologia espacial que generi noves capacitats industrials i que aporti serveis relacionats amb el medi ambient i la cohesió del territori.
• L’economia social de les cures. Per potenciar i consolidar les aliances entre els centres de recerca, les organitzacions, les cooperatives i les entitats que treballen en l’economia social.
• La indústria aeroespacial. Per millorar i generar capacitats tecnològiques i industrials en aquest sector.
• La digitalització dels usos de l’aigua. Centrat a transformar i modernitzar els sistemes de gestió de l’aigua.

Pot interessar-te: Banc Sabadell t’ajuda a descobrir les claus del fons europeu Next Generation EU

Qualsevol convocatòria de caràcter públic ha de respectar un marc competencial, cosa que vol dir que és publicada per algun organisme de l’Administració habilitat per a això, com pot ser un ministeri, un ajuntament o la conselleria d’una comunitat autònoma. Per accedir als fons europeus, són les comunitats autònomes les que estan presentant aquestes convocatòries.

Un dels elements que cal tenir en compte en qualsevol convocatòria és la modalitat, que pot ser via concurrència competitiva (qualsevol sol·licitud es valora per l’òrgan competent sense importar l’ordre en què arribi) o per concurrència simple (cal acreditar uns requisits mínims que s’analitzen per estricte ordre de sol·licitud).

A més de la modalitat, hi ha altres variables importants a cada convocatòria, com són:

• El finançament, que pot ser mitjançant bestretes, subvencions (que no cal que el sol·licitant les torni) o préstecs.
• La participació del sector públic. De vegades hi ha convocatòries destinades exclusivament al sector privat però, com passa amb moltes de les que publica el PRTR, n’hi ha d’altres que exigeixen la col·laboració publicoprivada.
• El nombre d’entitats que sol·liciten la convocatòria. Per exemple, pot ser de caràcter individual o grupal, o mitjançant un consorci.

La publicació d’una convocatòria és responsabilitat de l’organisme públic que se n’ocupa, mentre que s’adjudica en funció de criteris tècnics i està regulada tant per la Llei de contractes del sector públic com per la Llei general de subvencions.

En qualsevol cas, a l’hora d’accedir als ajuts del fons europeu Next Generation EU és clau que les empreses tinguin assessorament professional, com el que ofereix el gestor bancari, que guiarà l’empresari o l’autònom segons les seves necessitats.

Vols que un expert t’aconselli sense cap mena de compromís sobre què convé més a la teva empresa? Deixa’t assessorar per un especialista.

Espanya rebrà al voltant de 140.000 milions d’euros fins al 2026 del fons europeu Next Generation EU. L’estratègia per a la distribució d’aquests fons es basa en el Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència (PRTR), on la transició ecològica és un dels principals vectors; inclou, entre d’altres, la rehabilitació energètica dels edificis. Per complir aquest darrer objectiu, el país ha adquirit amb la Unió Europea (UE) el compromís d’aconseguir la rehabilitació energètica de 10 milions d’habitatges fins a l’any 2050. Com es pot acollir un habitatge unifamiliar o una comunitat de propietaris als ajuts europeus per a la rehabilitació energètica?

Segons el Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, a Espanya els edificis són responsables d’aproximadament el 25 % de les emissions de carboni. Per millorar aquesta situació, el Govern vol que el 2030 s’hagin rehabilitat energèticament 1,2 milions d’habitatges. Per això, el PRTR inclou els ajuts a la rehabilitació energètica d’immobles, amb una dotació de més de 7.000 milions d’euros. La part més important d’aquests diners (3.420 milions d’euros) la canalitzaran les comunitats autònomes, mentre que la resta es farà a través de subvencions (2.970 milions), mitjançant avals de l’Institut de Crèdit Oficial (ICO, 1.100 milions) o mitjançant deduccions en l’impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF, 450 milions). El 2021, les comunitats autònomes van rebre 1.151 milions d’euros i, el 2022, obtindran 1.389 milions més.

Com indica Carmen Urraca, directora de Fons Europeus de Banc Sabadell, al webinar ‘Next Generation EU: una oportunitat per a la rehabilitació energètica d’edificis i comunitats‘, organitzat per HUB Empresa de Banc Sabadell, al voltant del 50 % del parc d’habitatges espanyol és anterior al 1980, i vuit de cada 10 edificis tenen una qualificació energètica inferior a les lletres A i B. Per això, “Espanya té un enorme recorregut per endavant per complir el seu compromís de zero emissions”. En aquesta línia, Ana Martínez, directora de l’Àrea de Mediació i Pimes a l’ICO, assegura que “hi ha una necessitat imperiosa i urgent d’abordar la rehabilitació del parc d’habitatges”.

Pot interessar-te: Banc Sabadell t’ajuda a descobrir les claus del fons europeu Next Generation EU

Per a Francisco Javier Martín Ramiro, director general d’habitatge i sòl del Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, “és clau aconseguir que tots els agents ens coordinem tan bé com sigui possible, atès que aquesta iniciativa suposa una revolució estructural de la indústria immobiliària que beneficia directament a les famílies, ja que en millorarà la qualitat de vida i els empoderarà en la gestió de la seva energia”. A més, assenyala que la rehabilitació energètica d’un habitatge aporta importants avantatges per als propietaris, com ara un increment patrimonial del valor de l’immoble o un estalvi en el consum d’energia.

Per la seva banda, Isabel Bajo, administradora de finques col·legiada i presidenta del Col·legi d’Administradors de Finques de Madrid, afirma a l’esmentat webinar que “els bancs jugaran un paper fonamental per rebre les subvencions, afavorint que no hi hagi una penalització per amortització anticipada”. Aquesta experta reitera també que “per a qualsevol comunitat de propietaris serà crucial rebre els fons dins el termini i en la forma escaient”.

El principal requisit per accedir als ajuts per a la rehabilitació energètica d’edificis és disposar d’un estudi que avaluï com es millorarà l’eficiència energètica de l’habitatge, justificant la manera com es durà a terme. Més endavant, l’Administració estudiarà el projecte i, si hi està d’acord, en remetrà el pagament. La subvenció serà del 80 % de la inversió, amb un límit de 19.000 euros si l’estalvi energètic supera el 60 %. Si s’aconsegueix un estalvi del 45 %, s’abonarà el 60 % del cost del projecte; mentre que, si s’obté un estalvi del 30 %, la bonificació serà del 45 %.

Una de les figures clau en els processos de rehabilitació energètica dels edificis és l’agent rehabilitador, que és l’encarregat d’assessorar cada persona o comunitat de propietaris que hagi de reformar un immoble. El seu suport serà essencial per, per exemple, elaborar correctament els documents tècnics sobre el procés o per presentar la documentació. La legislació preveu que un agent rehabilitador pot ser tant un arquitecte a títol individual com una empresa relacionada amb el sector immobiliari.

Segons Jorge García, CEO d’Immho, “l’agent rehabilitador serà una figura nuclear per a la concreció dels ajuts, però haurem d’anar aprenent entre tots amb les primeres rehabilitacions per conèixer exactament com es distribuirà la feina”. En aquest sentit, Martín Ramiro va indicar que “l’agent rehabilitador és un gestor i un facilitador, ja que ni un administrador de finques ni una junta de propietaris no necessàriament han de conèixer els aspectes tècnics de la rehabilitació”.

Facilitar la creació d’empreses, impulsar-ne el creixement i reduir els obstacles regulatoris. Aquests són alguns dels principals pilars del projecte de Llei de Creació i Creixement d’Empreses, conegut com a Llei Crea i Creix, que ja ha rebut l’aprovació definitiva per part del Congrés dels Diputats i que neix amb el repte de dinamitzar el teixit productiu espanyol. Quines són les claus d’aquesta llei?

L’origen de la Llei Crea i Creix es troba al Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència (PRTR), que se centra en la modernització i en la digitalització del sector industrial i de la petita i mitjana empresa (pime). Aquest pla dissenya el marc a través del qual es distribueixen els ajuts del fons europeu Next Generation EU i serveix de base per a la publicació posterior de convocatòries.

Entre els objectius principals d’aquesta llei destaquen: més agilitat en la constitució de les societats de responsabilitat limitada, generalització en l’ús de la factura electrònica o l’impuls al finançament alternatiu mitjançant el crowdfunding, la inversió col·lectiva o el capital risc.

La Llei Crea i Creix fa possible que es pugui crear una societat de responsabilitat limitada per tan sols un euro. Tota una fita si es té en compte que, fins ara, el mínim legal era de 3.000 euros. L’objectiu és que els emprenedors tinguin la possibilitat d’utilitzar aquests recursos per complir el seu pla de negoci, afavorint així el seu creixement potencial. D’aquesta manera, Espanya segueix els passos d’altres països de l’entorn europeu que ja havien engegat mesures semblants els darrers anys. A més, per agilitzar processos i reduir els costos notarials i registrals, serà possible constituir telemàticament una empresa a través de la finestreta única del Centre d’Informació i Xarxa de Creació d’Empreses (CIRCE).

Tal com recull la llei, es pretén millorar la liquiditat de les empreses lluitant contra l’efecte negatiu que provoca la morositat a les operacions comercials. Entre altres mesures, s’estén l’obligació en l’ús de la factura electrònica a totes les relacions comercials d’empreses i autònoms, potenciant la digitalització i el monitoratge instantani, àgil i fiable dels terminis efectius de pagament. A més, les entitats que no compleixin aquests terminis de pagament s’arrisquen a no poder accedir a una subvenció pública o a no ser entitat col·laboradora en la seva gestió. També s’hi inclou la creació d’un Observatori Estatal de la Morositat Privada, que seguirà i analitzarà totes les dades relacionades amb els terminis de pagaments i publicarà anualment un llistat d’empreses moroses.

Altres mesures que recull la Llei Crea i Creix van encaminades a establir procediments més àgils que redueixin els tràmits innecessaris i simplifiquin qualsevol procés burocràtic. En aquesta línia, s’amplia el catàleg d’activitats econòmiques exemptes de llicència, i s’incorporen les que hagin estat considerades innòcues per almenys una comunitat autònoma. A més, es potencia la col·laboració institucional per afavorir la identificació de mesures que no respectin els principis de proporcionalitat i de necessitat.

Els bancs ofereixen diverses opcions per finançar les empreses, estudiant les possibilitats i oferint la millor opció per a cada cas. La Llei Crea i Creix intenta millorar l’accés empresarial a altres mecanismes de finançament com ara el capital risc, la inversió col·lectiva o el crowdfunding. De fet, sobre aquest últim s’introdueixen més facilitats perquè les empreses que es dediquen a aquesta activitat puguin prestar els seus serveis a Espanya amb més agilitat. També, i de cara a reforçar la protecció dels inversors, es fomenta la creació de vehicles per agrupar els inversors i, així, reduir-ne els costos de gestió. Per ampliar l’univers de projectes empresarials elegibles s’eleven els llindars d’inversió per projecte (de dos a cinc milions d’euros) i es modifiquen els límits d’inversió per projecte per a inversors minoristes, que passen a ser el més alt entre 1.000 euros o el 5 % de la riquesa.

Pot ajudar-te: Com accedir al fons europeu Next Generation

Finalment, cal destacar que es potencia la presència d’altres figures com els fons de deute que puguin invertir en préstecs, factures o efectes comercials, de manera que es faciliti el finançament d’empreses que hagin vist deteriorada la seva estructura financera en els darrers anys. Pel que fa a les Institucions d’Inversió Col·lectiva (IIC), s’elimina el caràcter obligatori de l’informe trimestral i se’n flexibilitza el règim de diversificació d’inversions.

En qualsevol cas, a l’hora de crear una empresa o d’impulsar-ne el creixement és clau recórrer a l’assessorament bancari per identificar les necessitats econòmiques d’una companyia i solucionar qualsevol dubte que pugui sorgir.

Vols que un expert t’aconselli sense cap mena de compromís sobre què convé més a la teva empresa? Deixa’t assessorar per un especialista.

Qualsevol empresa pot accedir al fons europeu Next Generation EU, un programa destinat a contribuir a reparar els danys econòmics i socials causats per la situació derivada de la pandèmia de la COVID-19. El Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència (PRTR) dissenyat pel Govern d’Espanya presta una atenció especial a les petites i mitjanes empreses (pimes), atès que en 17 dels 30 components s’hi recullen iniciatives específiques orientades a la seva participació.

Hi ha diferents programes dirigits específicament a pimes i autònoms, com, per exemple:

• El Programa Kit Digital, que pretén ajudar un milió de pimes en el seu procés de digitalització.
• El Pla d’Acció d’Internacionalització 2023-2024.
• El Programa d’Agrupacions Empresarials Innovadores (AEI).
• L’Estratègia Espanya Nació Emprenedora.

En total, Espanya rebrà, fins a l’any 2026, al voltant de 200.000 milions d’euros de la Unió Europea (UE), dels quals prop de 150.000 milions provenen del fons europeu Next Generation EU; la resta correspondrà al marc financer plurianual (MFP). Aquests ajuts europeus suposen una oportunitat i un repte per a les empreses. Per això, és fonamental conèixer quin tipus de projectes poden rebre aquests fons i quines característiques han de tenir.

Pot interessar-te: Ajuts europeus per a la digitalització de les pimes

El PRTR fixa que un 37 % dels diners procedents dels fons europeus es destini a la transició ecològica, un 33 % a la transformació digital i el 30 % restant a la cohesió social i territorial i a la igualtat. Per tant, perquè qualsevol empresa pugui accedir als ajuts europeus és condició necessària que els projectes s’emmarquin en alguna d’aquestes línies estratègiques.

A partir d’aquí, és possible consultar les convocatòries públiques que es van publicant periòdicament i optar a rebre finançament mitjançant una d’aquestes tres vies:

• Ajuts o subvencions directes que duguin a terme les autoritats competents, fonamentalment els ministeris, i que es poden fer per concurrència simple (se seleccionen els projectes per estricte ordre de presentació de sol·licituds fins a l’esgotament dels fons) o a través de concurrència competitiva (al millor projecte).
• Convocatòries que llancin les comunitats autònomes, que adjudicaran els fons europeus via licitació, ajut o subvenció, i que, alhora, es poden concedir per concurrència simple o per assignació directa dels ajuntaments.
• Inversió indirecta, bé mitjançant empreses públiques o de direccions generals, o mitjançant licitacions de contractes d’obra a empreses privades.

Pot interessar-te: Banc Sabadell t’ajuda a descobrir les claus del fons europeu Next Generation EU

Per propiciar la col·laboració publicoprivada, el Govern ha posat en marxa la figura dels Projectes Estratègics per a la Recuperació i Transformació Econòmica (PERTE), que persegueixen promoure el desenvolupament de projectes amb una gran capacitat d’arrossegament per a l’economia. Per garantir-ne l’eficàcia, els ministeris duen a terme peticions de manifestacions d’interès (MDI) per analitzar possibles àmbits d’actuació.

Cada PERTE és aprovat pel Consell de Ministres, amb el compromís que totes les entitats que hi participin subscriguin una sèrie de normes comunes per acreditar-se al registre estatal d’organitzacions interessades en aquest tipus de projectes.

Fins ara, els PERTE aprovats pel Govern estan centrats en el desenvolupament del vehicle elèctric i connectat, a la salut, a les energies renovables i l’hidrogen, a la indústria agroalimentària, a la nova economia de la llengua, a l’economia circular, al sector naval, a l’àmbit aeroespacial, a la digitalització del cicle de l’aigua, a la microelectrònica i els semiconductors, i a l’economia social i de les cures.

Perquè s’executin amb les probabilitats d’èxit més grans les col·laboracions publicoprivades és fonamental el suport del sector bancari. En paraules de Carmen Urraca, directora de Fons Europeus de Banc Sabadell, “la banca té un rol sectorial per cohesionar el teixit productiu i compta amb un valor afegit d’una xarxa de contactes a administracions, empreses i distribuïdors que s’anticipa clau per descongestionar les càrregues burocràtiques”.

Així, el paper de les entitats bancàries serà clau per complementar les necessitats econòmiques que tinguin les empreses i els autònoms, acompanyant-los en tot el procés.

Vols que un expert t’aconselli sense cap mena de compromís sobre què convé més a la teva empresa? Deixa’t assessorar per un especialista.

Els agents digitalitzadors són empreses que ofereixen les solucions i els serveis tecnològics que necessiten les petites i mitjanes empreses (pimes) i els autònoms beneficiaris del Programa Kit Digital per avançar en la digitalització. Aquest programa, dotat amb 3.067 milions d’euros, té com a objectiu principal modernitzar el teixit productiu espanyol. El paper dels agents digitalitzadors és clau perquè les empreses adherides al Kit Digital puguin subscriure un acord de prestació de solucions de digitalització i es beneficiïn d’alguna de les convocatòries i els ajuts publicats.

El Programa Kit Digital, finançat pel fons europeu Next Generation EU, té com a finalitat digitalitzar al voltant d’un milió de pimes i d’autònoms durant els pròxims tres anys a través de la publicació de diferents convocatòries.

Des del 2 de setembre està activa la segona convocatòria del Programa Kit Digital. Compta amb un pressupost de 500 milions d’euros, tot i que aquesta vegada està centrada en empreses d’entre 3 i 10 empleats. L’objectiu és millorar la competitivitat i el nivell de maduresa digital d’aquestes entitats a través d’ajuts individuals de 6.000 euros en àmbits com la seva presència online, el desenvolupament de la seva oficina virtual, la intel·ligència empresarial i analítica, la ciberseguretat o el creixement del seu marketplace.

La primera convocatòria d’aquests ajuts es va destinar a empreses d’entre 10 i 49 empleats. La manera de fer-ho va ser a través d’un bo digital de 12.000 euros que permet a les pimes adquirir solucions de digitalització per a les seves pàgines web i la seva presència a Internet, per a la gestió de les xarxes socials, per al desenvolupament del comerç electrònic i la gestió de clients, per a l’adquisició de serveis i eines per a la seva oficina virtual, per al desenvolupament de les factures electròniques, o per afavorir que tinguin comunicacions més segures i protegides. Durant el primer semestre de 2022 es van destinar 500 milions d’euros en ajuts del Programa Kit Digital, amb l’únic criteri de l’ordre de presentació de sol·licituds i en disposició de crèdit suficient, un cop fetes les comprovacions del compliment dels requisits exigits.

Pot interessar-te: Banc Sabadell t’ajuda a descobrir les claus del fons europeu Next Generation EU

El Ministeri d’Afers Econòmics i Transformació Digital va posar en marxa el 2021 l’eina Acelera Pyme, que compta amb tres àmbits d’actuació principals: la plataforma web Acelera Pyme, una xarxa d’oficines i diversos serveis de suport i d’assessorament. Mitjançant qualsevol d’aquestes vies, una companyia pot mesurar el seu nivell de digitalització per mitjà d’un test d’autodiagnòstic com a pas previ per accedir al Programa Kit Digital.

Un cop fet aquest test, qualsevol pime o autònom que desitgi sol·licitar el bo digital ha d’escollir entre una o diverses de les solucions de digitalització que s’ofereixen, d’acord amb les convocatòries i els ajuts publicats.

Per completar la sol·licitud, cada empresa ha d’accedir al catàleg d’agents digitalitzadors adherits a Acelera Pyme i seleccionar aquell amb què vol desenvolupar les solucions digitals. Un cop escollit, cal posar-se en contacte amb l’agent digitalitzador seleccionat i subscriure un acord de prestació de solucions de digitalització.

Pot interessar-te: Com accedir al fons europeu Next Generation

Hi ha altres iniciatives relacionades amb els fons europeus per afavorir la digitalització de les empreses, com:

• Fond-ICO Next Tech. Amb l’objectiu d’atreure finançament per a empreses que es trobin en fase de creixement i el negoci de les quals giri al voltant de la digitalització. El promouen l’Institut de Crèdit Oficial (ICO) i la Secretaria d’Estat de Digitalització i Intel·ligència Artificial, i pretén dinamitzar l’activitat empresarial a partir de tecnologies com ara el deep tech, la intel·ligència artificial, la ciberseguretat o el big data. El fons té capacitat per mobilitzar fins a 4.000 milions d’euros en iniciatives de col·laboració publicoprivada al costat del sector de capital risc.
• Emprenedores Digitals. Es tracta d’un programa per potenciar les empreses digitals amb lideratge femení, que compta amb una dotació de 51 milions d’euros i que té el focus posat en la reducció de la bretxa de gènere.
• Programa per al manteniment de l’ocupació i la transformació cap a l’economia verda i digital. Per a empreses de fins a 10 empleats i autònoms, amb ajuts de 5.000 euros.
• Programa per a la digitalització de les empreses turístiques. Se subvencionen projectes amb un pressupost mínim de 300.000 euros i un màxim de 750.000 euros.

Per accedir als ajuts europeus, és fonamental comptar amb assessorament professional, com el del gestor del banc, que resoldrà qualsevol dubte que tingui el responsable d’una empresa o un autònom que vulgui sol·licitar aquests ajuts.

Vols que un expert t’aconselli sense cap mena de compromís sobre què convé més a la teva empresa? Deixa’t assessorar per un especialista.

El Govern ha actualitzat l’Agenda Espanya Digital 2025, llançada el 2020 per impulsar la digitalització del teixit productiu. Els objectius que es pretenen amb aquesta revisió, anomenada Espanya Digital 2026, és alinear-la encara més amb el Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència (PRTR), estendre’n les iniciatives a 2026 (moment en què s’acabaran de publicar convocatòries d’ajuts del fons europeu Next Generation EU) i afavorir projectes estratègics de gran impacte basats en la col·laboració publicoprivada i en la cogovernança de les comunitats autònomes. Per a les petites i mitjanes empreses (pimes) suposa que les properes convocatòries dels fons europeus s’enfocaran encara més en la digitalització. A nivell de país, es faran més inversions en infraestructures i tecnologia que redundaran en un increment de la competitivitat de les empreses.

L’Agenda Espanya Digital 2025 és el full de ruta traçat pel Govern per organitzar i gestionar les inversions en digitalització que es duran a terme al país durant els propers anys. La principal font de finançament és el fons europeu Next Generation EU, del qual Espanya rebrà 140.000 milions d’euros.

Els principals objectius de l’Agenda Espanya Digital 2025 són la millora de la connectivitat digital, l’impuls a les tecnologies disruptives com la intel·ligència artificial, la modernització del teixit empresarial —amb un focus especial en les pimes i en empreses de sectors tractors com la construcció, el turisme, l’agroalimentari, el transport, l’automoció i la metal·lúrgia— i les administracions públiques, la creació d’ecosistemes emprenedors de base tecnològica, el reforçament a la ciberseguretat i l’economia de la dada, la protecció dels drets digitals i la millora de la capacitació digital de la població.

Pot interessar-te: Com pots sol·licitar els ajuts del fons Next Generation EU

Espanya Digital 2026 suposa l’inici d’una nova fase d’inversions públiques en digitalització que s’acostarà als 20.000 milions d’euros, posant un focus especial a accelerar el procés de transformació digital de les pimes, incrementar-ne el coneixement i la inversió en ciberseguretat, promoure les investigacions sobre intel·ligència artificial o aconseguir un ús més qualitatiu de les dades per part de les empreses.

Aquests objectius es concretaran en vuit plans digitals que es posaran en marxa properament: digitalització de pimes (5.000 milions d’euros), competències digitals (3.593 milions d’euros), digitalització de l’Administració (3.165 milions d’euros), connectivitat i infraestructures digitals de la societat, l’economia i els territoris (dotat amb 1.960 milions d’euros), Espanya Hub Audiovisual d’Europa (1.600 milions d’euros), impuls a la tecnologia 5G (1.514 milions d’euros), ciberseguretat (1.000 milions d’euros) i intel·ligència artificial (600 milions d’euros).

Un dels programes més ambiciosos llançats en els darrers mesos amb càrrec al fons europeu Next Generation EU és el Programa Kit Digital. La seva dotació pressupostària és de 3.067 milions d’euros. En la primera convocatòria va rebre més de 65.000 sol·licituds i, de moment, s’han repartit 11.000 bons de digitalització. Al final de la vida útil del programa, s’espera haver repartit 500 milions d’euros en ajuts a les empreses. En paral·lel, també cal destacar el Fons Next Tech per fomentar el desenvolupament de projectes digitals innovadors de gran impacte.

Pel que fa a la ciberseguretat, els Pressupostos Generals de l’Estat del 2021 van incloure una partida de 213 milions d’euros corresponents al fons europeu Next Generation EU per al desenvolupament d’aquesta matèria a les pimes, que se suma a 1.097 milions d’euros més per a l’impuls de les competències digitals en aquest tipus d’empreses. El Ministeri d’Afers Econòmics i Transformació Digital va llançar el febrer del 2022 una manifestació d’interès (MDI) per a l’enfortiment de les capacitats de ciberseguretat de les pimes i l’impuls de la ciberseguretat que pretenia promoure l’adopció de serveis en aquest camp per part de les empreses, millorar la capacitat de resiliència de les pimes davant d’amenaces i riscos digitals, i fomentar la divulgació i el coneixement de la tecnologia de ciberseguretat.

Pot interessar-te: Banc Sabadell t’ajuda a descobrir les claus del fons europeu Next Generation EU

Per tant, és clau disposar de l’acompanyament professional d’un gestor com el de l’entitat bancària, que informarà sobre els ajuts i serveis addicionals que el banc posa a disposició de les empreses per facilitar l’accés a les convocatòries del fons europeu Next Generation EU.

Vols que un expert t’aconselli sense cap mena de compromís sobre què convé més a la teva empresa? Deixa’t assessorar per un especialista.

El Programa Kit Digital és una iniciativa que persegueix ajudar les petites i mitjanes empreses (pimes) i els autònoms en la seva digitalització, amb subvencions de fins a 12.000 euros, anomenades bo digital. Aquest programa es nodreix del fons europeu Next Generation EU i la segona convocatòria, dotada amb 500 milions d’euros, ja està disponible per a les empreses de tres a 10 empleats. La següent convocatòria, dotada amb 500 milions més, s’obrirà després de l’estiu i estarà dirigida a empreses de menys de tres treballadors.

Carmen Urraca, directora de Fons Europeus de Banc Sabadell, explica al webinar ‘Vols digitalitzar el teu negoci? Aprofita els ajuts del Kit Digital’, organitzat a través de HUB Empresa de Banc Sabadell, que “amb la pandèmia s’ha pogut comprovar que les pimes tenen una baixa resiliència i la digitalització és una oportunitat per fer-les més fortes. En aquest context d’una economia basada en dades, és important aprofitar les tecnologies digitals. Els ajuts del Programa Kit Digital permetran a les empreses generar més negoci i arribar a més clients”.

Les petites empreses, les microempreses i els autònoms que necessitin digitalitzar els seus negocis poden accedir als diversos serveis recollits al Programa Kit Digital que es gestionen a través dels anomenats agents digitalitzadors. Entre aquests serveis hi ha: posicionament web, comerç electrònic, gestió de xarxes socials, gestió d’analítica, business intelligence, gestió de processos, factura electrònica, oficina virtual i a distància i comunicacions segures i ciberseguretat.

Pot interessar-te: Banc Sabadell t’ajuda a descobrir les claus del fons europeu Next Generation EU

“Avui dia la digitalització és fonamental per a les empreses; gràcies a ella nosaltres estem obtenint molt més control de la nostra producció, podem saber a cada moment les preferències del client o conèixer el material de què disposem a les nostres instal·lacions”, detalla Juan Salvador Pérez, director comercial de Reciclados y Transformados de Mármoles y Piedras SL a l’esmentat webinar.

• Mida. Tenir la consideració de petita empresa, microempresa o autònom.
• Activitat. Estar en situació d’activitat durant l’exercici actual.
• Domicili. Tenir domicili fiscal a Espanya.
• Balanç de comptes estable. No tenir consideració d’empresa en crisi.
• Situació fiscal. Estar al corrent de les obligacions amb l’Agència Tributària i la Seguretat Social.
• Altres ajuts. No estar subjecte a una ordre de recuperació d’un ajut, sense prohibicions previstes a la Llei General de Subvencions, ni superar el límit d’ajuts de mínims.
• Test de Diagnòstic Digital. Disposar del Test de Diagnòstic Digital, que està disponible a la pàgina web d’Acelera Pyme.

• El beneficiari disposa de sis mesos des de la concessió del bo digital per formalitzar la compra de solucions.

• Selecciona un agent digitalitzador registrat a la plataforma Acelera Pyme i s’hi posa en contacte per escollir la solució que més interessi.

• Es formalitza el contracte i l’acord de prestació de solucions entre l’agent digitalitzador i el beneficiari. A l’acord es determina l’import de la solució, es recull el descompte per import d’ajuda del bo digital i se cedeix el dret de cobrament de l’ajut a l’agent digitalitzador.

Des del moment que es concedeix el bo digital, l’agent digitalitzador serà l’encarregat de fer complir els terminis fent un seguiment de la implementació amb l’objectiu que el procés sigui transparent.

Alberto Díaz, responsable d’Aliances i Transformació digital per a empreses i Eduardo Blanco Núñez, sènior manager Strategic R&D Projects del Grup MásMóvil, expliquen a l’esmentat webinar que l’error principal que cometen algunes empreses a l’hora de sol·licitar el Kit Digital és recórrer a convocatòries que no els corresponen pel seu nombre d’empleats o estar desinformades sobre els requisits que s’exigeixen.

En aquest sentit, Díaz destaca la importància de l’acompanyament d’un expert, com l’assessor del banc, en aquest camí, per evitar cometre errors a l’hora d’accedir als ajuts europeus i poder digitalitzar una pime amb èxit.

Vols que un expert t’aconselli sense cap mena de compromís sobre què convé més a la teva empresa? Deixa’t assessorar per un especialista.

Qualsevol empresa que vulgui lluitar contra l’escalfament global ha de conèixer la seva petjada de carboni, que és el total de gasos amb efecte d’hivernacle emesos per efecte directe o indirecte a través de la seva activitat. Poder mesurar la petjada de carboni i implementar mesures per reduir-la no només serveix per demostrar el compromís d’una organització amb la sostenibilitat, sinó que també és un mitjà eficaç per traslladar al mercat i als seus stakeholders un missatge de transparència.

Per a qualsevol empresa, “és crític poder mesurar la seva petjada de carboni perquè el que no es mesura no es pot millorar”, afirma Jordi Abelló, director de planificació ESG de Banc Sabadell al webinar ‘Sostenibilitat i canvi climàtic a la pime: com mesurar i reduir la petjada de carboni?’, organitzat a través del HUB Empresa de Banc Sabadell.

De fet, a parer seu, treballar activament per quantificar la petjada de carboni en una organització “aporta informació molt valuosa sobre on s’ha d’incidir per contribuir a la millora del medi ambient i, a llarg termini, estalviar costos”.

En el cas de Banc Sabadell, Abelló assenyala que, quan l’entitat va començar a mesurar les seves emissions el 2014, va comprovar que el principal nucli d’emissions era el consum elèctric de les oficines, cosa que “va permetre començar a prendre mesures, com ara la compra d’energia renovable o la instal·lació de plaques fotovoltaiques. També vam detectar que teníem un volum excessiu de consum de paper, per la qual cosa vam decidir accelerar la transició cap a una major digitalització de les activitats”. Com a resultat, entre els anys 2014 i 2019, Banc Sabadell va aconseguir reduir un 60 % la seva petjada de carboni.

Pot interessar-te: Claus per a la sostenibilitat de les pimes

Tal com assenyala Jordi Oliver, director executiu d’Inèdit, entitat que acompanya les empreses en la transició cap a una economia circular i descarbonitzada, el millor camí per mesurar la petjada de carboni d’una organització és acudir a la norma ISO 14064, que la regula. “Un cop es quantifica la petjada de carboni real d’una empresa és possible saber quins són els problemes des del punt de vista ambiental que ha de corregir, per la qual cosa cal fer una planificació per actuar i reduir-ne l’impacte marcant-se sempre objectius ambiciosos de reducció”, assegura aquest expert.

En aquest mesurament entren en joc factors com l’anàlisi dels inventaris (on es recullen totes les entrades i sortides de recursos i energia corresponents a un any d’activitat de l’empresa) o l’avaluació dels impactes (que consisteix en la classificació, caracterització i avaluació ambiental de tots els inputs i outputs de l’organització d’acord amb l’ISO 14064 per a un any de referència). Pel que fa a les emissions, Oliver explica que cal distingir entre les emissions directes que fa la companyia, com la combustió de gasos a les oficines o la de la flota de vehicles, i les emissions indirectes, gairebé sempre relacionades amb el subministrament elèctric.

Un cop mesurada la petjada de carboni, cal fer una recapitulació de les fites aconseguides i decidir com es pot compensar més. Finalment, els gestors de l’empresa han d’implementar una estratègia de comunicació interna i externa rigorosa per assolir el compromís de tothom en relació amb la reducció futura de la petjada de carboni. En aquesta línia, Juanjo Mestre, CEO & cofundador de Dcycle, un programari que serveix per mesurar i reduir l’impacte ambiental de les empreses, afirma que “és fonamental que tota la informació sostenible es pugui visualitzar tan bé com sigui possible, ja que, d’aquesta manera, ajudarà els directius a prendre decisions millors i a traslladar al capital humà de l’organització el desafiament corporatiu per rebaixar el volum de la petjada de carboni”.

El fons europeu Next Generation EU suposarà un important suport econòmic per promoure la sostenibilitat de les pimes. Durant el primer semestre del 2022, segons dades oficials, el Govern va destinar 24.600 milions d’euros a convocatòries relatives a aquest fons, tant a través de licitacions com de subvencions. El Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència (PRTR) espanyol, a través del qual es canalitza la distribució dels ajuts europeus, té com un dels seus objectius principals la transformació del sistema energètic. El Govern publicarà fins al 2026 convocatòries per ampliar l’ús de les energies renovables fomentant les instal·lacions d’autoconsum.

Pot interessar-te: Ajuts europeus per a la sostenibilitat de la meva empresa

En qualsevol cas, comptar amb l’assessorament professional d’un expert com el de l’entitat bancària és fonamental, ja que pot ajudar al gestor de l’empresa a prendre la decisió més encertada en matèria de sostenibilitat en funció de les necessitats del seu negoci.

Vols que un expert t’aconselli sense cap mena de compromís sobre què convé més a la teva empresa? Deixa’t assessorar per un especialista.

Instal·lar-se en nous mercats, ser més eficients o poder competir amb grans companyies per aconseguir un contracte important. Hi ha moltes raons per les quals dues o més empreses decideixen col·laborar per a un projecte comú. L’arribada del fons europeu Next Generation EU està propiciant el creixement dels consorcis com a fórmula perquè les petites i mitjanes empreses (pimes) es puguin agrupar amb altres entitats per dur a terme un determinat projecte. En el cas de les joint venture, la seva principal raó de ser és la possibilitat d’optar a contractes i licitacions de gran envergadura. Totes dues alternatives són factibles i representen una opció segura per a qualsevol pime, si bé és fonamental desenvolupar uns protocols clars entre els socis perquè la col·laboració es faci de la millor manera possible.

Un consorci consisteix en una agrupació d’empreses, normalment pimes, que volen dur a terme una estratègia comercial de manera conjunta que permeti assolir una dimensió més gran del que podrien aconseguir si cadascuna ho fes pel seu compte. És habitual que aquesta unió es faci per poder internacionalitzar-se, per la qual cosa se sol anomenar també consorci d’exportació.

Un consorci té personalitat jurídica pròpia, de manera que se’n formalitza la independència davant l’interès particular que puguin tenir cadascun dels seus integrants. A més, abans de constituir-lo, cada entitat ha de demostrar que té la situació financera apropiada i ha de garantir la tecnologia i el know-how que aporta al consorci.

Entre altres beneficis, les empreses que s’integren en un consorci poden:

• Estalviar costos, atès que es comparteixen tots els serveis i les despeses.
• Obtenir desgravacions fiscals, ja que la forma jurídica més habitual per constituir-lo és la d’Agrupació d’Interès Econòmic (AIE), on no és l’AIE la que tributa pels seus resultats sinó que ho fa cada soci segons la seva quota de participació.
• Mitigar el risc d’iniciar un nou projecte, mentre que la capacitat d’arribar a més públic i aconseguir notorietat és més gran.
• Conèixer millor el producte i el mercat a qui s’adreça gràcies a la feina conjunta i complementària de tots els integrants.

Els Projectes Estratègics per a la Recuperació i Transformació Econòmica (PERTE) són una de les pedres angulars del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència (PRTR), amb què el Govern pretén distribuir el fons europeu Next Generation EU. Per fomentar la col·laboració publicoprivada en els PERTE, es preveuen tres possibles estructures: les agrupacions, que cal constituir abans de dur a terme una sol·licitud encara que estiguin condicionades a ser beneficiàries d’un ajut; els consorcis, que necessiten un informe favorable previ del corresponent Comitè Tècnic; i les societats d’economia mixta, que estaran formades per una majoria de capital públic amb capital privat. Per aconseguir l’èxit en una d’aquestes convocatòries, les empreses han de pensar en fórmules de col·laboració, fins i tot, entre competidors, aglutinant el nombre més gran d’interessos amb un enfocament integrador, que pugui ser mesurable i verificable més endavant.

Pot interessar-te: Banc Sabadell t’ajuda a descobrir les claus del fons europeu Next Generation EU

Una joint venture és un acord entre dues o més empreses que s’alien per fer un negoci diferent del que porta cadascuna per separat. La joint venture es pot constituir com una societat o mitjançant un acord contractual; però, en tots dos casos, els associats comparteixen recursos com ara la tecnologia, els canals de distribució, les matèries primeres, les xarxes de contactes o el capital humà.

A diferència d’un consorci, cada empresa continua mantenint la seva pròpia imatge de marca, la seva activitat i la seva independència durant tot el període de vigència de la joint venture. A més, té un caràcter marcadament internacional, ja que és una fórmula acceptada de manera global per entrar al mercat d’un altre país, per exemple, a través d’una licitació pública amb una Administració. En qualsevol cas, en l’acord que es redacta entre les parts s’estipulen tant els drets com les obligacions de cadascuna de les empreses, com el repartiment de costos i d’ingressos.

Entre els principals beneficis d’una joint venture destaquen:

• Les empreses són més competitives i productives que no pas individualment.
• En aportar capital i recursos es minimitzen els riscos i, a més, s’aprofiten les sinergies que sorgeixen entre els associats.
• S’afavoreix l’entrada en un nou mercat.
• Hi ha més facilitats per aconseguir finançament bancari perquè augmenta el marge de solvència gràcies a la presència de diverses empreses.

En qualsevol cas, el més oportú abans de decantar-se per un consorci o per una joint venture és comptar amb l’assessorament d’un professional com el gestor del banc sobre què pot ser més convenient per a una empresa.

Vols que un expert t’aconselli sense cap mena de compromís sobre què convé més a la teva empresa? Deixa’t assessorar per un especialista.

Els Projectes Estratègics per a la Recuperació i Transformació Econòmica (PERTE) són una de les pedres angulars del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència (PRTR), amb què el Govern pretén distribuir el fons europeu Next Generation EU. Fins ara, el Consell de Ministres ha aprovat 11 PERTE en sectors tan diversos com el de la mobilitat elèctrica, l’aeroespacial, el naval o el de l’economia circular. La col·laboració publicoprivada i els consorcis són dues de les vies clau perquè les empreses puguin acollir-se a aquest tipus de projectes.

Els PERTE persegueixen promoure el desenvolupament de projectes amb una gran capacitat d’arrossegament per a l’economia. De cara a garantir-ne l’eficàcia, els ministeris solen llançar prèviament peticions de manifestacions d’interès (MDI) per analitzar possibles àmbits d’actuació. Posteriorment, cada PERTE és aprovat pel Consell de Ministres, amb el compromís que totes les organitzacions que hi participin subscriguin una sèrie de normes comunes per acreditar-se al registre estatal d’entitats interessades en aquest tipus de projectes.

Les entitats bancàries exerciran un paper fonamental per cofinançar les inversions, canalitzar les ajudes i exercir un efecte d’amplificació. Com indica Carmen Urraca, directora de Fons Europeus de Banc Sabadell, “la banca té un rol sectorial per cohesionar el teixit productiu i compta amb un valor afegit d’una xarxa de contactes a administracions, empreses i distribuïdors que s’anticipa clau per descongestionar les càrregues burocràtiques”. En aquesta línia, l’experta afirma que el sector bancari “serà clau en el cofinançament dels projectes, molts dels quals no estaran coberts al 100 % pel paraigua del PRTR. En paral·lel, també compta amb la capacitat tecnològica i tècnica necessària per a la canalització d’aquestes ajudes”.

Pot interessar-te: Com pots sol·licitar els ajuts del fons Next Generation EU

Per fomentar la col·laboració publicoprivada, la llei preveu tres possibles estructures: les agrupacions, que s’han de constituir abans de dur a terme una sol·licitud encara que estiguin condicionades a ser beneficiàries d’un ajut; els consorcis, que necessiten un informe favorable previ del corresponent Comitè Tècnic; i les societats d’economia mixta, que estaran formades per una majoria de capital públic amb capital privat.

Per aconseguir l’èxit a les convocatòries, les empreses han de pensar en fórmules de col·laboració, fins i tot, entre competidors, tot aglutinant el nombre més gran d’interessos amb un enfocament integrador, que pugui ser mesurable i verificable més endavant.

2022 és un any clau per a l’aprovació de nous PERTE. A l’estiu de 2021, es va aprovar el primer PERTE, centrat en l’impuls de la mobilitat sostenible, amb un volum de 24.000 milions d’euros, dels quals 4.300 milions corresponen a inversió pública. Al novembre d’aquell any, es va anunciar el segon PERTE, amb el nom “Nova economia de la llengua” per impulsar l’idioma com a actiu econòmic, que finalment va ser aprovat el març de 2022.

Pot interessar-te: Banc Sabadell t’ajuda a descobrir les claus del fons europeu Next Generation EU

A més, ja han estat aprovats altres nou PERTE més, centrats en:

• La salut d’avantguarda. Per millorar la salut de la població a partir de la innovació diagnòstica, terapèutica i preventiva al Sistema Nacional de Salut.
• Les energies renovables, l’hidrogen renovable i l’emmagatzematge. Amb l’objectiu d’apuntalar certes àrees associades a la transició ecològica a l’economia espanyola.
• L’àmbit agroalimentari. Per promoure el desenvolupament integrat de tota la cadena agroalimentària mitjançant la digitalització dels processos i la incorporació de coneixement i innovació.
• L’economia circular. Amb l’objectiu de contribuir a assolir una economia sostenible, descarbonitzada, eficient en l’ús dels recursos i competitiva.
• La indústria naval. Per diversificar el sector cap a nous productes, tot enfortint la seva digitalització i potenciant la millora de la seva sostenibilitat mediambiental i la capacitació dels seus empleats.
• El sector aeroespacial. Que pretén desenvolupar un programa de tecnologia espacial que generi noves capacitats industrials i que aporti serveis relacionats amb el medi ambient i la cohesió del territori.
• L’economia social de les cures. Per potenciar i consolidar les aliances entre els centres de recerca, les organitzacions, les cooperatives i les entitats de tot el país que treballen en l’economia social.
• La indústria aeroespacial. Per millorar i generar capacitats tecnològiques i industrials en aquest sector.
• La digitalització dels usos de l’aigua. Centrat a transformar i modernitzar els sistemes de gestió de l’aigua.

Vols que un expert t’aconselli sense cap mena de compromís sobre què convé més a la teva empresa? Deixa’t assessorar per un especialista.

La sostenibilitat és un dels principals catalitzadors de la transformació global que experimenten actualment les empreses i que promouen consumidors cada cop més informats i exigents, que demanen un major compromís social. Les empreses que compten amb una estratègia ESG (environmental, social a governance) estan més ben valorades ja que, a llarg termini, es tradueix en una millor reputació i en un important increment de la seva rendibilitat. Però com s’ha d’impulsar, la sostenibilitat, en una petita i mitjana empresa (pime)?

Tal i com afirma Matteo Ghezzi, director d’estratègia ESG a Banc Sabadell, al webinar “Sostenibilitat en clau de pime: avantatges en el mesurament i el diagnòstic del seu impacte”, organitzat mitjançant HUB Empresa de Banc Sabadell, “és important fer un diagnòstic previ a cada companyia abans d’abordar una estratègia sobre sostenibilitat, analitzant quines de les seves activitats tenen un impacte positiu al medi ambient i als ecosistemes, quines accions recolza la societat i de quina manera la presa de decisions segueix els principis de transparència i d’ètica”.

A més, assenyala que “la sostenibilitat està alineada amb la rendibilitat, ja que els principis de sostenibilitat poden ser palanca clau per a la reducció de costos”. Per subratllar aquesta afirmació, Ghezzi posa com a exemple la instal·lació de plaques fotovoltaiques per part de moltes companyies en els darrers anys, fet que avui, a causa de l’auge en els preus de l’energia, suposa un estalvi significatiu al compte de resultats.

En qualsevol cas, aquest expert indica que “és important que cada empresa conegui els riscos derivats de la sostenibilitat per poder mesurar-ne l’impacte real. Si una companyia és capaç d’avaluar l’impacte del canvi climàtic, podrà fer alguna cosa per prevenir-ho”.

En aquesta línia, el director d’estratègia ESG a Banc Sabadell posa l’accent en “la importància que tindrà la sostenibilitat en l’acceleració cap a la transformació de les pimes”. En aquest punt, afegeix, “l’assessorament en relació amb els fons europeus per impulsar la sostenibilitat serà clau els propers anys perquè aquesta matèria és, juntament amb la digitalització, el gran eix vertebrador de les convocatòries que ja s’estan publicant”.

Pot interessar-te: Banc Sabadell t’ajuda a descobrir les claus del fons europeu Next Generation EU

Olga de Bergé, cofundadora i directora d’impacte i estratègia ESG a Hands-On Impact, també present al webinar, afirma que “aquelles empreses que creuen que la sostenibilitat és un avantatge competitiu per crear negoci estan en millors condicions per obtenir una rendibilitat a llarg termini per això”. Aquesta experta indica que la sostenibilitat afectarà en els propers anys totes les tipologies de sectors i qualsevol model de negoci, i que tindrà una importància clau en els quatre grans assumptes que preocupen totes les pimes: la captació i la retenció del talent, la seva supervivència i expansió, el finançament i l’accés al capital en un context d’incertesa, i la generació d’una cultura forta i un propòsit i valors clars.

Per part seva, João Souza, Chief Customer Officer (CCO) d’APlanet, incideix que “hi ha un important espai perquè les pimes s’incorporin a la sostenibilitat, però han de tenir present que la sostenibilitat no és només medi ambient sinó també altres qüestions crítiques, com la igualtat de gènere o la promoció dels drets humans”.

D’acord amb Souza, perquè una estratègia de sostenibilitat tingui èxit en una pime ha de comptar amb diversos elements clau, entre els quals destaca el compromís global de l’entitat, analitzar el context actual d’una regulació més gran, valorar la demanda dels principals stakeholders com els clients i els proveïdors, estudiar les tendències i les expectatives del seu mercat, i desenvolupar una estratègia d’innovació empresarial que involucri tot el capital humà de l’organització. “Com que moltes pimes són parts fonamentals de les cadenes de valor de grans empreses, aquestes els obliguen cada cop més a unir-se als seus compromisos de sostenibilitat, cosa que suposa un accelerador per a elles”, conclou aquest expert.

En qualsevol cas, és clau comptar amb l’assessorament professional d’un gestor del banc ja que pot aconsellar com implementar una estratègia de sostenibilitat a l’empresa i acompanyar els processos de finançament i d’accés a ajudes relacionades amb aquest àmbit.

Vols que un expert t’aconselli sense cap mena de compromís sobre què convé més a la teva empresa en matèria de sostenibilitat? Deixa’t assessorar per un especialista.