Fons europeus per a la rehabilitació energètica d’edificis

Espanya rebrà al voltant de 140.000 milions d’euros fins al 2026 del fons europeu Next Generation EU. L’estratègia per a la distribució d’aquests fons es basa en el Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència (PRTR), on la transició ecològica és un dels principals vectors; inclou, entre d’altres, la rehabilitació energètica dels edificis. Per complir aquest darrer objectiu, el país ha adquirit amb la Unió Europea (UE) el compromís d’aconseguir la rehabilitació energètica de 10 milions d’habitatges fins a l’any 2050. Com es pot acollir un habitatge unifamiliar o una comunitat de propietaris als ajuts europeus per a la rehabilitació energètica?

Segons el Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, a Espanya els edificis són responsables d’aproximadament el 25 % de les emissions de carboni. Per millorar aquesta situació, el Govern vol que el 2030 s’hagin rehabilitat energèticament 1,2 milions d’habitatges. Per això, el PRTR inclou els ajuts a la rehabilitació energètica d’immobles, amb una dotació de més de 7.000 milions d’euros. La part més important d’aquests diners (3.420 milions d’euros) la canalitzaran les comunitats autònomes, mentre que la resta es farà a través de subvencions (2.970 milions), mitjançant avals de l’Institut de Crèdit Oficial (ICO, 1.100 milions) o mitjançant deduccions en l’impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF, 450 milions). El 2021, les comunitats autònomes van rebre 1.151 milions d’euros i, el 2022, obtindran 1.389 milions més.

Com indica Carmen Urraca, directora de Fons Europeus de Banc Sabadell, al webinar ‘Next Generation EU: una oportunitat per a la rehabilitació energètica d’edificis i comunitats‘, organitzat per HUB Empresa de Banc Sabadell, al voltant del 50 % del parc d’habitatges espanyol és anterior al 1980, i vuit de cada 10 edificis tenen una qualificació energètica inferior a les lletres A i B. Per això, “Espanya té un enorme recorregut per endavant per complir el seu compromís de zero emissions”. En aquesta línia, Ana Martínez, directora de l’Àrea de Mediació i Pimes a l’ICO, assegura que “hi ha una necessitat imperiosa i urgent d’abordar la rehabilitació del parc d’habitatges”.

Pot interessar-te: Banc Sabadell t’ajuda a descobrir les claus del fons europeu Next Generation EU

Per a Francisco Javier Martín Ramiro, director general d’habitatge i sòl del Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, “és clau aconseguir que tots els agents ens coordinem tan bé com sigui possible, atès que aquesta iniciativa suposa una revolució estructural de la indústria immobiliària que beneficia directament a les famílies, ja que en millorarà la qualitat de vida i els empoderarà en la gestió de la seva energia”. A més, assenyala que la rehabilitació energètica d’un habitatge aporta importants avantatges per als propietaris, com ara un increment patrimonial del valor de l’immoble o un estalvi en el consum d’energia.

Per la seva banda, Isabel Bajo, administradora de finques col·legiada i presidenta del Col·legi d’Administradors de Finques de Madrid, afirma a l’esmentat webinar que “els bancs jugaran un paper fonamental per rebre les subvencions, afavorint que no hi hagi una penalització per amortització anticipada”. Aquesta experta reitera també que “per a qualsevol comunitat de propietaris serà crucial rebre els fons dins el termini i en la forma escaient”.

El principal requisit per accedir als ajuts per a la rehabilitació energètica d’edificis és disposar d’un estudi que avaluï com es millorarà l’eficiència energètica de l’habitatge, justificant la manera com es durà a terme. Més endavant, l’Administració estudiarà el projecte i, si hi està d’acord, en remetrà el pagament. La subvenció serà del 80 % de la inversió, amb un límit de 19.000 euros si l’estalvi energètic supera el 60 %. Si s’aconsegueix un estalvi del 45 %, s’abonarà el 60 % del cost del projecte; mentre que, si s’obté un estalvi del 30 %, la bonificació serà del 45 %.

Una de les figures clau en els processos de rehabilitació energètica dels edificis és l’agent rehabilitador, que és l’encarregat d’assessorar cada persona o comunitat de propietaris que hagi de reformar un immoble. El seu suport serà essencial per, per exemple, elaborar correctament els documents tècnics sobre el procés o per presentar la documentació. La legislació preveu que un agent rehabilitador pot ser tant un arquitecte a títol individual com una empresa relacionada amb el sector immobiliari.

Segons Jorge García, CEO d’Immho, “l’agent rehabilitador serà una figura nuclear per a la concreció dels ajuts, però haurem d’anar aprenent entre tots amb les primeres rehabilitacions per conèixer exactament com es distribuirà la feina”. En aquest sentit, Martín Ramiro va indicar que “l’agent rehabilitador és un gestor i un facilitador, ja que ni un administrador de finques ni una junta de propietaris no necessàriament han de conèixer els aspectes tècnics de la rehabilitació”.