El Fons Europeu de Recuperació, una oportunitat per a les empreses espanyoles

El passat mes de juliol la Unió Europea va aprovar el Fons Europeu de Recuperació, també anomenat Next Generation EU, destinat a reactivar l’economia europea després de l’impacte provocat per la crisi de la COVID-19.

El Fons Europeu de Recuperació se sustenta en tres pilars:

• Instruments per refermar els esforços dels estats membres per recuperar-se, reparar els danys i sortir reforçats de la crisi.
• Mesures per impulsar la inversió privada i ajudar les empreses en dificultats.
• Reforços als programes clau de la UE per aprendre de la crisi, fer que el mercat únic sigui més fort i resilient, i accelerar la doble transició ecològica i digital.

Espanya rebrà 140.000 milions d’euros del Fons Europeu de Recuperació, 72.000 milions dels quals seran en ajuts directes. Aquesta injecció suposa per a Espanya una ocasió històrica per modernitzar la seva economia en els àmbits ecològic i digital i impulsar una recuperació econòmica inclusiva.

En aquest context, la pregunta que es fan empresaris i experts espanyols és on es destinaran els 140.000 milions d’euros i com es poden acollir a aquest ajut. Per resoldre aquests dubtes, Sabadell Hub Empresa, el centre d’expansió d’empreses de Banc Sabadell, ha organitzat un webinar a càrrec de Blanca Montero, subdirectora general i directora de Negoci Institucional a Banc Sabadell i Sofía Rodríguez, subdirectora general i Chief Economist de l’entitat, sobre com es preveu que es canalitzin aquests 140.000 milions d’euros, amb un focus especial en els riscos i les oportunitats que això ofereix en l’àmbit de la petita i mitjana empresa, així com les potencials aliances futures que cal establir amb el sector financer. 

Blanca Montero ha obert la sessió posant el focus en el context provocat per la crisi sanitària, a la qual s’ha referit com asimètrica i complexa per la seva afectació diversa segons cada país. En l’àmbit europeu, els líders de la Unió Europea han arribat a un acord per estimular la reactivació econòmica destinant-hi un import de 750 milions d’euros. Una xifra que Blanca ha qualificat d’impressionant i que amplia en un 70 % el pressupost europeu, fet que suposa un 1 % del PIB de la mateixa Unió Europea. Sofía Rodríguez, al seu torn, ha destacat la rellevància de l’import del pla acordat pels dirigents europeus. La clau de l’acord, segons Sofía, és la transformació del teixit productiu en els eixos de la Digitalització i la Sostenibilitat.

«La COVID-19 no és només una crisi severa, també ha accelerat les tendències subjacents relacionades amb la digitalització que ja hi havia. Aquests fons estan pensats per acompanyar les empreses en la seva modernització», ha afirmat Sofía.

Així mateix, Sofía ha destacat la cohesió econòmica que suposa aquest acord: «Amb aquest fons s’està reforçant la Unió Europea i creant una via de lideratge en l’àmbit de la sostenibilitat». Per a la Chief Economist, aquests fons de recuperació són un canvi de paradigma pel que fa als ajuts que hi va haver en l’anterior crisi amb mesures més enfocades a l’austeritat, el control fiscal i el deute públic. Ara el focus se centra en l’impuls de la transformació de l’economia. I és que el Next Generation EU inclou mecanismes de recuperació i resiliència i té com a finalitat donar suport a la inversió i reformar l’economia perquè augmenti el potencial de creixement econòmic dels països membres.

Segons Sofía, els condicionants europeus que s’exigeixen als països membres se centren a dedicar els fons als objectius europeus de Sostenibilitat i Digitalització que preveu el pla i a les recomanacions que imposa el semestre europeu, que en el cas d’Espanya estarien relacionades amb evitar el frau, reduir l’abandonament escolar o la sostenibilitat del sistema de pensions, entre d’altres. En definitiva, millorar l’estat de dret i enfortir les institucions.

Pel que fa als terminis i l’activació del Fons, Sofía ha comentat que es tracta d’un instrument emmarcat en el pressupost europeu de 2021-2027, que ha de ser aprovat. Un cop estigui aprovat i entri en vigor el nou marc pressupostari, el Govern de cada país ha d’enviar el seu Pla de Recuperació i Resiliència a la Unió Europea. Tenen un termini de dos mesos per a validar-lo i després passa al Consell, que té un mes per aprovar-lo. «En el millor dels casos, fins a finals de març no començarien els desemborsaments als països, sempre que es compleixin els compromisos previstos en el Pla», ha puntualitzat Sofía.

El Fons Europeu de Recuperació està destinat a la transició ecològica i la digitalització, però la clau de l’èxit, segons Sofía, rau en la canalització dels fons perquè arribin a totes les pimes i a l’economia productiva. «No n’hi ha prou amb subscriure els fons en l’àmbit públic, hem de capitalitzar aquests fons perquè arribin a tot el teixit empresarial», ha destacat. Mesurar l’impacte socioeconòmic i ecològic de l’activitat empresarial és igualment important i és el que Europa ens demanarà i el que haurem de reportar per certificar que som capaços de fer-ho. Per això, en el disseny dels ajuts s’hi ha de reflectir el grau d’assoliment d’aquests objectius, recomana Sofía.

L’import dels fons és tan elevat (correspon al 5 % del PIB d’Espanya) que cobra rellevància la manera com es farà tota aquesta operativa i els seus tràmits administratius. En relació amb això, Sofía afirma que hi ha una discussió oberta relacionada amb la simplificació dels tràmits i com col·laborar amb el sector privat perquè arribin els fons a l’economia.

A la pregunta que planteja Blanca sobre l’assignació sectorial del Fons, Sofía respon que els fons estan dirigits a uns sectors determinats i la quantia dels ajuts no serà proporcional a la mida dels sectors ni als sectors més danyats per la COVID-19. «Construcció, utilities i telecomunicacions seran els sectors més beneficiats pels fons», afirma Sofía i afegeix que cal ser conscients que no són només els sectors que reben ajuts directes els beneficiaris dels fons, ja que aquestes activitats tenen, al seu torn, activitats relacionades i auxiliars que se’n beneficiaran, hi haurà un efecte arrossegament i cap sector d’activitat no en quedarà exclòs.

El sector de la construcció serà una activitat prioritària, molt present en els 30 projectes tractors dels ajuts europeus que arrosseguen moltes pimes que formen part d’aquests projectes. Dins el sector de la construcció, els projectes clau seran els de rehabilitació d’habitatges en termes energètics. Pel que fa al sector industrial, elèctric, automoció, maquinària, béns d’equip, bateries i emmagatzematge, seran els principals per generar una cadena de valor per a tota l’economia espanyola. La generació d’energies renovables es basa en el projecte d’hidrogen verd i les fotovoltaiques.

«Europa ha fet els deures posant l’arquitectura i els objectius en els fons i Espanya ha anticipat les línies mestres del Pla. Ara és el torn de les empreses, de pensar en els projectes que han de dur a terme per impulsar una transformació digital i ecològica. Al gener començarà el termini per presentar aquests projectes de transformació binària i que a més ens finançaran, però cal fer-ho bé per ser competitius. És una oportunitat històrica per a les empreses i no la podem desaprofitar», ha destacat Sofía. 

Sobre el paper dels bancs, Blanca ha assegurat que podem tenir un paper clau en aquest procés a l’hora de canalitzar els fons europeus i aconseguir l’efecte multiplicador del sector privat que es necessita.

Les empreses necessitaran diferents tipus de finançament segons la seva mida, activitat o sector, i a la banca tenim tots aquests instruments en funcionament, que a més preveuen solucions de capital i productes híbrids entre capital i finançament, ha comentat Blanca. «Hem demostrat la capacitat de desenvolupar solucions financeres per a tota classe d’empreses i estarem a l’altura. Tenim experiència recent: des de l’inici de la pandèmia, totes les entitats hem posat les nostres capacitats i recursos a disposició de les empreses i les famílies».

Blanca ha recordat que Banc Sabadell va posar en marxa el Pla d’Acompanyament per oferir solucions per facilitar els cobraments a distància i no presencials, per exemple. Tot això en un temps rècord, teletreballant i amb professionalitat i responsabilitat d’acord amb el moment que estàvem vivint.

A més, els bancs hem entrat molt més sòlids que a la crisi de 2008, tant en termes de capital com de liquiditat i palanquejament. El nostre és un paper determinant per facilitar el finançament necessari i la coordinació entre tots els partícips de l’economia (governs i entitats).     

Les entitats financeres fem una funció de connexió entre pimes i organismes públics i fa temps que treballem amb aquests organismes intermedis distribuïdors que canalitzen els fons amb els mecanismes que promouen la inversió privada i perquè les pimes puguin accedir als ajuts amb facilitat.

Segons Blanca, és necessària la col·laboració publicoprivada per a la simplificació dels tràmits i també facilitar l’accés de les pimes a la licitació pública, això requereix el canvi de les lleis per a l’execució del Pla Nacional en els terminis i l’accés de les pimes a aquests fons.

Segons Blanca, estem davant un repte més positiu i il·lusionant com a país, que ens permet mirar cap endavant. La prioritat de tots ha de ser que aquests fons es puguin començar a repartir com més aviat millor i es maximitzi el seu impacte. És el moment de les aliances i les col·laboracions i que tots tinguem un paper per exercir, perquè l’eficient distribució i els objectius que persegueixen són una oportunitat que no podem desaprofitar.

«Som un Banc d’empreses i el nostre focus ha estat sempre ajudar els nostres clients a créixer i desenvolupar-se. Som referents en digitalització i en la internacionalització i amb aquest pla serem un actor important en aquesta nova etapa», ha destacat Blanca, i ha conclòs comentant que Banc Sabadell ha organitzat un grup de treball per informar els nostres clients i encoratjar-los a participar en el procés de transformació de la nostra economia.

Per acabar, Blanca ha recordat que «som un Banc socialment responsable sempre al costat de les empreses i construïm amb elles solucions a llarg termini».