Fons de Recuperació i canvi climàtic

Fins a un 37 % dels Fons de Recuperació destinats a superar la crisi de la COVID-19 estan relacionats amb la lluita contra el canvi climàtic, amb l’ambiciós objectiu d’aconseguir una reducció del 55 % de les emissions contaminants el 2030

La recuperació de l’economia després de la crisi provocada per la pandèmia de la COVID-19 serà, sens dubte, una recuperació verda. El Govern d’Espanya aplaudeix la recent resolució de la Comissió Europea d’apostar per l’objectiu més ambiciós dels dos que estaven sent considerats, la reducció del 50 % de les emissions contaminants per 2030. L’aposta europea per aquesta última xifra mostra la voluntat de la UE per anar més enllà dels acords de París i liderar la transició cap a una economia neutra en emissions de CO₂.

Aquesta política queda reflectida clarament en els Fons de Recuperació Europeus, vertebrats a través del programa Next Generation UE. Fins a un 37 % del pressupost de la UE i dels fons es destinarà a la lluita contra el canvi climàtic en totes les seves variants. La vicepresidenta i ministra per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, Teresa Ribera, ha qualificat aquesta decisió de «molt bona notícia» perquè posa de manifest que la transició ecològica «és un vector de creació d’ocupació, de modernització de la indústria, de resiliència, d’enfortiment de les nostres infraestructures i de les nostres ciutats».

A més de les partides directament relacionades amb el canvi climàtic, la majoria de despeses finançables tindran un component mediambiental i verd. L’acord assolit a la UE estableix clarament que totes les polítiques i programes europeus no només contribueixin a l’agenda climàtica, sinó que la integrin i la reforcin fent efectiu el principi de «no harm».

El Pacte Verd o Green Deal europeu (en terminologia que vol recordar el New Deal de Roosevelt dels anys 30 als EUA) vertebra la política mediambiental de la UE. Pretén mobilitzar un bilió d’euros durant deu anys per aconseguir una economia baixa en emissions de carboni. Els estats receptors dels Fons de Recuperació Europeus han de seguir les directrius d’aquest pla. La UE aprovarà pròximament una Llei europea del clima per dotar d’entitat jurídica el Green Deal.

El Pacte Verd es fonamenta en diversos pilars o línies d’actuació, entre altres:

La biodiversitat, element clau per a l’economia i l’alimentació mundial, és un dels eixos del Green Deal europeu. Es calcula que les collites mundials de blat, arròs i blat de moro disminueixen entre un 3 % i un 10 % amb cada grau d’escalfament del clima mundial sobre els nivells històrics. La protecció de la biodiversitat inclou mesures com ara:

• Crear zones protegides en com a mínim el 30 % del sòl d’Europa i el 30 % dels mars d’Europa
• Restaurar els ecosistemes danyats o degradats, amb accions com la reducció de fins a un 50 % de l’ús de pesticides
• Desbloquejar 20.000 milions d’euros anuals per a la biodiversitat, en accions públiques i privades
• Centrar-se en els tres sectors clau: construcció, agricultura i alimentació

L’estratègia europea anomenada De la granja a la taula està destinada a garantir una transició justa per als sectors agrícola i marítim, combatre el frau alimentari i reduir l’ús de plaguicides, d’adobs i d’antibiòtics, així com desenvolupar tècniques agrícoles i pesqueres innovadores. És important destacar que totes les importacions d’aliments de tercers països han de complir les normes mediambientals de la UE. 

Potser és el tema més important, tenint en compte que el 75 % de les emissions de carboni causants de l’efecte hivernacle a la UE provenen de la producció d’energia i que el 2017 només el 17 % de l’energia europea provenia de fonts d’energia renovable.

Per assolir l’ambiciós objectiu de reduir les emissions contaminants en un 55 % per a 2030, la UE proposa un seguit de mesures:

• Connectar i integrar de manera més eficient les fonts d’energia renovables a la xarxa, i interconnectar els sistemes energètics
• Fomentar les tecnologies innovadores i les infraestructures modernes
• Impulsar l’eficiència energètica i el disseny ecològic dels productes
• Descarbonitzar el sector del gas i fomentar la integració intel·ligent en tots els sectors
• Ajudar els països de la UE a combatre la pobresa energètica i a capacitar els consumidors
• Incrementar la cooperació transfronterera i regional amb l’objectiu de compartir millor les fonts d’energia neta 
• Promoure les normes i tecnologies energètiques de la UE a escala mundial
• Desenvolupar l’energia eòlica marina a Europa

S’articula al voltant de la Política Agrària Comuna (PAC) de la UE, que està destinada a unir tres objectius: la sostenibilitat econòmica, social i mediambiental. La reforma de la PAC ha quedat ajornada al gener del 2023 a causa de les negociacions entre el Parlament Europeu i el Consell de la UE. El Reglament de Transició aprovat mantindrà la major part de les polítiques actuals de la PAC, però ja introduirà algunes millores. Durant el 2021 la UE presentarà els seus plans per actualitzar l’estratègia forestal i l’objectiu de contaminació zero per protegir l’aigua, l’aire i el sòl. Ja s’han definit alguns objectius clars:

• Indústria sostenible
• La UE aposta per una política industrial basada en l’economia circular
• El desenvolupament de nous mercats per a productes climàticament neutres i circulars
• La descarbonització de sectors de gran consum d’energia, com l’acer i el ciment
• Una política de productes sostenibles basada en la reutilització i el reciclatge, que també afectarà els productes importats de tercers països. Per exemple, la Comissió proposarà que tots els envasos de la UE siguin reutilitzables el 2030

Com hem vist, la UE té un ambiciós projecte d’injecció d’un bilió d’euros en sostenibilitat i lluita contra el canvi climàtic en un període de deu anys. El pròxim pressupost a llarg termini cobrirà un període de set anys, de 2021 a 2027, amb fortes inversions en temes directament relacionats amb el medi ambient. La Comissió ha proposat consagrar el 25 % dels seus fons a l’acció climàtica i a la despesa mediambiental en múltiples programes. No obstant això, la UE ja adverteix que el pressupost comunitari, per si sol, «no és suficient per aturar el canvi climàtic ni per satisfer les enormes necessitats en matèria d’inversió a escala mundial». Així doncs, els estats membres i els agents privats «hauran de satisfer aquest dèficit».

Per garantir que cap país, sector econòmic o grup social es quedi endarrerit, la UE ha creat el Mecanisme per a una Transició Justa, que farà inversions per un valor mínim de 100 000 milions d’euros durant el període 2021-2027 amb fons del pressupost de la UE, cofinançament dels estats membres i contribucions d’InvestEU i del Banc Europeu d’Inversions (BEI). Extrapolat a un període de més de deu anys, el Mecanisme per a una Transició Justa mobilitzarà uns 143 000 milions d’euros.