time 5 minuts

El sector de la construcció serà un dels més beneficiats pel Fons de Recuperació Europeu. L’habitatge rebrà un total de 2.253 milions d’euros, dels quals 1.651 milions provenen de les ajudes comunitàries, xifra que representa el pressupost més gran de la història.

Amb l’objectiu de reparar els danys econòmics i socials provocats per la pandèmia del coronavirus, la Unió Europea (UE) va aconseguir aprovar el mes de juliol passat el Fons de Recuperació Europeu, un paquet financer que puja a 750.000 milions d’euros.

A causa del gran impacte que ha tingut la COVID-19 a Espanya, el nostre país en serà un dels grans beneficiaris, ja que rebrà 140.000 milions d’euros, dels quals 72.700 milions arribaran en forma de transferències (ajudes directes). En aquest sentit, el 70% han de ser compromesos mitjançant diferents projectes entre 2021 i 2022. Així, el Govern pretén mobilitzar aquesta quantitat en els tres anys vinents. 

A què es destinarà el pressupost?

Tal com es reflecteix en els Pressupostos generals de l’Estat de 2021, que ja incorporen part d’aquestes ajudes europees, en concret 27.436 milions d’euros, el sector de la construcció rebrà un total de 6.347 milions d’euros per a programes de rehabilitació d’habitatges en termes energètics, així com per al manteniment i la realització de noves infraestructures. Especialment, la partida d’habitatge obtindrà l’any que ve el pressupost més gran de la història, és a dir, 2.253 milions d’euros, una xifra que comporta un augment de gairebé un 368% respecte a la quantitat destinada el 2020. D’aquesta quantia, 1.651 milions d’euros provenen de les ajudes comunitàries.

El Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana (MITMA), competent en la matèria, preveu destinar el pressupost a l’accés a l’habitatge per part dels joves i dels col·lectius vulnerables, a l’ampliació del parc públic d’habitatges assequibles de lloguer social i al foment de la rehabilitació. Precisament, aquest últim s’emmarca en l’objectiu establert per la UE d’assolir la neutralitat climàtica el 2050, ja que a Europa els edificis són responsables del 40% del consum d’energia total i del 36% de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle generats durant la construcció, la utilització, la renovació i la demolició de l’edificació.

La partida més gran correspon als programes de rehabilitació, amb un import de 1.620 milions d’euros provinents dels fons europeus. D’una banda, d’aquesta quantia es destinaran 70 milions d’euros per a la rehabilitació sostenible i digital d’edificis públics i, d’altra banda, 1.550 milions d’euros per a programes de rehabilitació per a la recuperació econòmica i social que es desenvoluparan a través de les comunitats autònomes. Des de Banc Sabadell consideren que “la realització d’aquest tipus d’actuacions tindria un impacte positiu en termes econòmics i d’ocupació i podria beneficiar altes capes de la població”. 

Transició ecològica

Els projectes en matèria de rehabilitació s’inclouen en l’aposta tant de la UE com del Govern per la transició ecològica, un dels dos vectors de transformació del Fons de Recuperació Europeu i que representa el 37% del total de les ajudes europees. Amb tot, es preveu que durant els tres anys pròxims es rehabilitaran més de 500.000 habitatges amb l’objectiu de fer-los més eficients des del punt de vista energètic. En aquest escenari, el Pla nacional integrat d’energia i clima (PNIEC) d’Espanya proporciona el marc director del Pla de recuperació, transformació i resiliència d’Espanya, a través del qual l’Executiu nacional preveu renovar 1,2 milions d’habitatges en els 10 anys vinents, amb el focus en l’envolupant tèrmica dels edificis.

En l’àmbit de les infraestructures i dels ecosistemes resilients, la inversió total prevista és d’11.527 milions d’euros, un import que dobla l’estimació de 2020. En aquest cas, aquestes inversions es canalitzaran a través de dos departaments ministerials: el Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana (MITMA), que disposarà de 8.030 milions d’euros, i el Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, que comptarà amb 3.182 milions d’euros.

Entre les actuacions principals en infraestructures, es preveu el condicionament i la millora de carreteres, la construcció de variants i l’execució de circumval·lacions, així com la realització de projectes que potenciïn les connexions amb ports i aeroports. A més a més, es pretén renovar la xarxa ferroviària de rodalies, completar la xarxa ferroviària d’alta velocitat i millorar el transport ferroviari de mercaderies. 

Què proposen les patronals?

L’Associació d’Empreses Constructores i Concessionàries d’Infraestructures (SEOPAN) i l’Associació Espanyola d’Empreses d’Enginyeria, Consultoria i Serveis Tecnològics (TECNIBERIA), les patronals del sector, han proposat el desenvolupament de 2.277 actuacions elegibles pels fons europeus agrupades en 11 macroprojectes tractors i que aglutinen una inversió total de 100.428 milions d’euros, dels quals estimen que només el 12,7% es podrien finançar mitjançant els fons europeus (12.754 milions d’euros). En canvi, la resta, un 87,3%, es finançaria mitjançant capital privat. En la mateixa línia, la Confederació Espanyola d’Organitzacions Empresarials (CEOE) ha presentat 21 iniciatives estratègiques per a la recuperació i la transformació de l’economia espanyola. A més a més, també advoca per la necessitat de la col·laboració publicoprivada, amb l’objectiu de multiplicar l’efecte dels fons europeus i de poder tirar endavant totes aquestes actuacions.

És per això que el Govern ja treballa en el Pla d’inversions i reformes 2020-2022, amb el qual pretén mobilitzar 2.000 milions d’euros. Una part d’aquesta quantia pot provenir dels fons europeus, però també requerirà el suport de la inversió privada. 

Digitalització

La digitalització és el segon vector de transformació del Fons de Recuperació Europeu. En aquest sentit, Espanya preveu destinar el 33% dels fons europeus a aquesta tasca, un percentatge superior al del 20% fixat per la Comissió Europea.

A més a més, la transformació digital també es tindrà en compte en el sector de la construcció, per exemple, a través de la incorporació de tecnologia de modelatge digital o mitjançant les edificacions intel·ligents per millorar l’eficiència ambiental.

Segons destaquen des de Banc Sabadell, “especialment les pimes haurien d’aprofitar els fons europeus destinats a la digitalització en un context en què el sector de la construcció a Espanya és molt poc tecnològic”. 

Subscriu-te