time 5 minuts

La despesa pressupostada pel Govern s’incrementa en 26.634 milions d’euros derivats del Fons Europeu de Recuperació. Els comptes públics per al 2021 recullen la major despesa social de la història i són més necessaris que mai per combatre els efectes de la crisi de la COVID-19

Els pressupostos generals de l’Estat són el document en què es recull la previsió anual de les despeses i els ingressos de totes les entitats que formen part del sector públic estatal. El Govern és l’encarregat d’elaborar-los, però són les Corts Generals les que els han d’aprovar, abans del primer dia de l’exercici econòmic corresponent, encara que si no es dona aquesta circumstància, es consideren automàticament prorrogats els pressupostos de l’exercici anterior. Els pressupostos de 2018 s’han mantingut fins a l’actualitat. No obstant això, tot sembla indicar que el projecte dels pressupostos generals de l’Estat per al 2021, que va presentar el Govern el passat 28 d’octubre, tirarà endavant perquè la seva aprovació final sigui al voltant de l’11 de gener.

Tal com afirma Banc Sabadell, el projecte dels pressupostos generals de l’Estat per al 2021 és «el més expansiu de la història. I això és possible gràcies a la suspensió de les regles fiscals europees i al suport financer que ofereix el Fons Europeu de Recuperació, part del qual serà avançat pel Govern mitjançant l’emissió de deute públic». La ministra d’Hisenda i portaveu del Govern, María Jesús Montero, ha afirmat que «són els pressupostos que necessita el país en un moment excepcional», ja que són imprescindibles per pal·liar els efectes de la crisi provocada per la COVID-19 contribuint al creixement econòmic, a la creació d’ocupació i a la cohesió social.

img_post

Pressupost de despeses i d’ingressos

 

Els pressupostos generals de l’Estat contenen una àmplia i detallada informació de l’activitat economicofinancera del sector públic estatal. Així doncs, per al 2021 es preveu una despesa total consolidada de 550.484 milions d’euros, fet que suposa un increment del 19,4 % respecte als comptes del 2020. Aquest augment es deu, en part, a la inclusió dels 26.634 milions d’euros derivats del Fons Europeu de Recuperació i si s’exclou aquesta quantitat, el creixement se situa en el 13,6 %. Aquest suport financer per part de la Unió Europea incrementa en set punts percentuals la despesa que s’hauria pressupostat respecte al 2020. Fins i tot, el Govern ha decidit avançar aquests ajuts, això per a Banc Sabadell «pot permetre un important impuls a l’activitat i a projectes tractors i modernitzadors del teixit empresarial i de l’administració pública».

En definitiva, un pressupost qualificat pel Govern com «extraordinari, inèdit i històric», amb l’objectiu d’impulsar el creixement i accelerar la transformació del teixit productiu, així com les reformes.

 

img_post_2

A què es destina la despesa del Fons Europeu de Recuperació? 

 

Els pressupostos generals de l’Estat per al 2021 destaquen principalment per la incorporació del Fons Europeu de Recuperació. Un suport financer per part de la Unió Europea que, sumat a la suspensió de regles fiscals, permet, segons Banc Sabadell «elaborar uns pressupostos clarament expansius, amb un augment de la despesa sense precedents». Fins i tot, «aquests fons podrien arribar a tenir un impacte addicional en el producte interior brut (PIB) de 2021 de prop de dos punts percentuals si s’utilitzen plenament». 

 

Els ajuts europeus es reparteixen entre una gran varietat de polítiques, encara que són tres els ministeris que aglutinen pràcticament la meitat dels recursos. Les principals actuacions són:

 

  • Transició Ecològica i Repte Demogràfic: amb 6.805,2 milions, fet que suposa un 25,5 % del total. El gruix de l’augment de la despesa realitzada en aquesta política es pretén dedicar a ajuts i subvencions a fons perdut, i inversions en actuacions per a la promoció d’energies renovables. 
  • Transports, Mobilitat i Agenda Urbana: amb 4.982,35 milions, un 18,7 %. Bona part de l’augment de recursos es pretén destinar a transferències a entitats públiques (com Adif, ENAIRE, Renfe, etc.) perquè canalitzin els fons. Entre d’altres objectius, es pretén renovar la xarxa ferroviària de rodalies, així com millorar el transport ferroviari de mercaderies i completar la xarxa ferroviària d’alta velocitat. 
  • Ciència i Innovació: amb 1.101 milions, és a dir, un 4,1 %. Destaca el pla de xoc per la ciència i la innovació, el qual inclou 17 mesures que giren al voltant de: la recerca i la innovació en salut; la transformació del sistema de ciència i l’atracció de talent i l’impuls a l’R + D + i empresarial i la indústria de la ciència. 

 

Quines són les partides més beneficiades?

 

Les partides que més creixen en recursos respecte al 2020 són la d’habitatge, que rep 2.253 milions d’euros, és a dir, un augment del 368 %; i la destinada a comerç, turisme i pimes, amb un creixement del 150 %, amb 1.338 milions d’euros més el 2021. Aquests augments provenen gairebé íntegrament al Fons Europeu de Recuperació. 

 

Pel que fa a l’habitatge, la major part de l’augment de la despesa en aquesta política es pretén dedicar a la rehabilitació d’habitatges. Encara que també es preveu impulsar l’accés a l’habitatge per part dels joves i de col·lectius vulnerables o l’ampliació de parc públic d’habitatges assequibles de lloguer social.

 

L’augment de la despesa de comerç i turisme es pretén dedicar a finançar actuacions per al manteniment i la rehabilitació sostenible de béns immobles del patrimoni històric, al pla de sostenibilitat turística i destinacions, al finançament de projectes d’economia circular i al pla de transformació digital en destinacions turístiques.

En definitiva, els comptes públics per al 2021 recullen la major despesa social de la història amb l’objectiu principal de combatre els efectes de la crisi provocada per la pandèmia del coronavirus. A més, serveixen d’impuls per a l’activitat i les empreses, ja que contribueixen a la reconstrucció social i econòmica de país i a la transformació del model productiu.